L'article de mallorca progrés

Quan abstenir-se és fer política

Sebastià Bennassar. En els darrers temps hem pogut sentir una absurditat com un temple: que els abstencionistes no tenen dret a queixar-se sobre la política perquè no han fet res per canviar la situació. Aquesta ximpleria fins i tot ha ocupat aquesta secció que han descobert els diaris tradicionals per tal d’intentar vincular les edicions digitals amb les de paper: les enquestes. En uns quants mitjans ja hem pogut veure com es demanava als seus lectors si era lícit que gent que no ha votat es pogués queixar. No sé si al darrere de la pregunta hi hem de veure ingenuïtat, mala bava, o la punta dels partits polítics que són al darrere d’alguna de les subvencions que s’atorguen als mitjans i que han fet que de cada vegada més haguem decidit oblidar-nos de la triada informar, formar i entretenir, per simplement dedicar-nos a entretenir per vendre.

Evidentment, qualsevol persona que no hagi anat a votar pot parlar de política i criticar allò que no li agrada dels representants que no ha escollit. Precisament, amb el fet de la seva abstenció ha triat un camí i una manera de fer política que hauria de fer pensar als polítics de la democràcia representativa que alguna cosa estan fent malament si a les societats contemporànies hi ha al voltant del 40% de la gent que mai no se sent representada. Si tots els abstencionistes votassin a un sol partit –a cap del que es presenta habitualment- tendrien en molts llocs la majoria absoluta. Com es pot pretendre que els guanyadors reals d’unes eleccions no tenguin dret a poder parlar i discutir de política?

Evidentment, la nostra democràcia té molts problemes. Un d’ells és el desencant que ha provocat en els ciutadans malgrat la seva joventut. I fer orelles sordes a les propostes que s’estan plantejant per reformar-la només aconseguirà dur-la a la decadència. La millor notícia que ha pogut passar és la consolidació del moviment del 15-M o dels Indignats, perquè ha suposat que per primera vegada en la història de la nostra democràcia un grup de persones tradicionalment apàtica envers la cosa pública ha decidit passar a fer política a la seva manera. I no us penseu que allò que proposen són absurditats o coses sense sentit, no. Hi ha moltes propostes que són perfectament aplicables perquè hi ha altres països on ja s’està fent.

Lògicament, els abstencionistes tenen molt a dir (això no vol dir que tota la gent que ha passat per les places s’hagi abstingut) sobre la manera de fer política. I evidentment, qualsevol partit polític que cregui que el moviment del 15-M els ha llevat vots demostrarà que la seva curtor política és incommensurable. El que hem de pensar és fins a quin punt els partits polítics estan disposats a escoltar i aprendre i fins a quin punt el moviment del 15-M pot aconseguir l’aprovació de les seves propostes. I en temps de crisi, jo, per començar, deixaria un 40% dels parlaments, ajuntaments i consells buits. Seria la representació dels que no estan representats i una bona mesura d’estalvi.