Festassa a la italiana
Niccolò Ammaniti, amb obres traduïdes a 44 idiomes, presenta ‘Que comenci la festa', una sàtira sobre la Itàlia de Berlusconi que arriba amb segell de gran èxit
La novel·la narra una festa per
a vips que té lloc a l'immens parc de Vil·la Ada,
al cor de Roma
a vips que té lloc a l'immens parc de Vil·la Ada,
al cor de Roma
No és un còmic, de fet, mostra una expressió més aviat trista i és reservat (“tinc un odi natural a qualsevol tipus de festa; més de quatre persones em suposen una prova social dura”), però les primeres paraules del novel·lista Niccolò Ammaniti (Roma, 1966), explicant els problemes per arribar, van fer riure els assistents a la roda de premsa al CCCB. “Sempre arribo tard a tot arreu, però vaig arribar puntual a l'aeroport i quan estava fent el check-in em vaig adonar que la foto del passaport era d'una noia molt guapa... la meva dona; em quedava el DNI... caducat feia quatre anys. La dona que esperava la documentació era com un mastí i em mirava amb odi, així que vaig treure el carnet de conduir, el de la biblioteca... Res. Vaig desitjar que fos una lectora meva. Tampoc. Al final vaig haver d'agafar el vol següent cap a Barcelona.”
Que comenci la festa és una sàtira molt corrosiva de la societat actual, en concret de la italiana, que han publicat Angle Editorial (català) i Anagrama (castellà). Joan Simón, editor d'Angle, no podia ocultar la seva satisfacció: “Ammaniti és un d'aquells autors que sempre voldries tenir al catàleg.” I és que les seves obres s'han traduït a 44 idiomes, algunes s'han adaptat al cinema, han rebut els premis més importants a Itàlia –com ara l'Strega i el Viareggio– i, el més important, es venen molt i molt bé.
L'editor d'Anagrama, Jordi Herralde, publica Ammaniti per primer cop però ja té tres obres més seves en cartera. “Que comenci la festa m'ha fet riure molt, com només ho havien aconseguit Una conxorxa d'enzes iWilt”, va confessar.
La novel·la narra els preparatius i la festa que l'especulador immobiliari Salvatore Chiatti organitza a l'immens parc de Vil·la Ada, al cor de Roma. “Retrato una societat menys deformada del que podria semblar, després de conèixer les festes de Berlusconi; de fet, en aquest sentit, em considero un autor realista i minimalista”, comenta Ammaniti. I és que la festa és molt exclusiva, només per a vips (actors, polítics, futbolistes, models, empresaris...) i amb tres safaris per caçar una guineu a cavall, un lleó i un tigre amb elefants. Com La escopeta nacional, però en format fastuós. “Em vaig inspirar en obres de Salgari, com per exemple Sandokan”, afirma amb sornegueria.
També té força protagonisme una secta satànica patètica i un escriptor famós, Fabrizio Ciba: “Molta gent m'ha demanat si Ciba era una paròdia de Baricco, però més aviat és un alter ego meu, un Mister Hyde.” “La majoria dels personatges no són interessants, són ridículs i tràgics; és molt fàcil passar de la comèdia a la tragèdia, com en les pel·lícules dels anys setanta d'Alberto Sordi.”
Ammaniti, que col·labora en el guió de Jo i tu, film que rodarà Bertolucci basat en la seva novel·la, opina que Roma és una ciutat esgotadora (“aniria bé que de tant en tant la sobrevolessin avions llançant antidepressius i tranquil·litzants”) i que el revés polític recent que ha rebut Berlusconi “és tan positiu que gairebé em fa por”. Identificar les seves pors potser ha convertit Ammaniti en un mestre de la narrativa i, en aquesta ocasió, també de fer riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada