dimecres, 15 de juny de 2011

Josep Pla i els altres

Una exposició a Palafrugell rescata cinc periodistes gironins de la República

Foto: FAMÍLIA BRUNET.
Pertanyen a una generació irrepetible, aquella que va foguejar-se a l'edat d'or del periodisme català, quan els diaris i les revistes eren escrits amb passió i convicció, i un article sol podia encendre debats ardents, i abatre fins i tot governs. És la generació de Josep Pla, Eugeni Xammar i Agustí Calvet Gaziel, però també la de gent com ara Claudi Ametlla, Manuel Brunet, Jaume Gascon, Emili Vigo i Agustí Cabruja, escriptors d'una consistència comparable però als quals la posteritat –i la guerra abans, i l'exili– ha maltractat fins a sumir-los en una injusta obscuritat. La nova exposició temporal de la Fundació Josep Pla de Palafrugell es proposa rehabilitar-los ara aprofitant la investigació d'un grup de recerca de la Universitat de Girona (UdG) sobre el naixement de la figura de l'escriptor periodista a la Catalunya de principis del segle XX.
A l'ombra de Josep Pla. Cinc escriptors periodistes gironins de la República, que s'inaugurarà dissabte a la fundació palafrugellenca, ha estat coproduïda amb la Càtedra Josep Pla i treu a la llum l'obra de cinc autors nascuts o vinculats a les terres de Girona units pel silenciament o l'exili i el respecte indiscutible, a vegades també en l'enfrontament i la disputa, per Josep Pla, el mestre més brillant de la seva generació. Xavier Pla, director de la càtedra de l'escriptor, i el filòleg Francesc Montero, autor d'una tesi doctoral sobre Manuel Brunet, han tingut cura del catàleg i de la selecció documental d'una exposició que reivindica el periodisme català d'entreguerres com “una font inesgotable de models intel·lectuals i literaris” a través de cinc autors representatius d'una llarga llista de periodistes actius als anys vint i trenta que van contribuir a demostrar com “la perfecta aliança entre catalanisme i cosmopolitisme podia produir personalitats d'una enorme singularitat”.
Entre el silenci i l'exili
El més conegut és Claudi Ametlla (1883-1968), vinculat, com Brunet, a Castelló d'Empúries, que va ser governador civil de Girona el 1932, fundador de l'Agència Fabra i autor d'unes extenses Memòries polítiques. Manuel Brunet (1889-1957), el fons documental del qual va ingressar a la UdG l'any 2008, va ser director de la mítica revista Mirador, redactor de La Publicitat i La Veu i articulista en la postguerra de Destino, on signava com Romano. El garrotxí Jaume Gascon (1904-2005), amic de Pla i Xammar, va ser corresponsal de La Publicitat a Berlín durant l'ascens del nazisme, experiència que va relatar a les Memòries d'un periodista català. El més precoç va ser el bisbalenc Emili Vigo (1917-1954), col·laborador de la revista local amb només tretze anys, que va arribar a ser secretari de Josep Irla i va acabar consumit per la tuberculosi al sanatori de Puig d'Olena, el mateix on moriria el poeta Màrius Torres i on el visitaven gent com Tasis, Xammar o Soldevila. Finalment, el saltenc Agustí Cabruja (1911-1983), mort a l'exili mexicà, va escriure a L'Autonomista i La Humanitat, on va destacar com a crític literari abans de passar la frontera i implicar-se també en les publicacions de l'exili.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada