Autor/s: M.S.
Nietzsche a la brava
Adesiara publica 'El naixement de la tragèdia' de Nietzsche, per primera vegada en català
Adesiara acaba de publicar per primera vegada en català 'El naixement de la tragèdia' de Friedrich Nietzsche (1844-1900). És un títol important, perquè va ser la primera obra que va publicar l'autor, el 1872, als vint-i-vuit anys. L'influent Nietzsche es formà en filologia clàssica (fou després que va anar derivant cap a la filosofia) i és en aquest terreny que es mou aquest volum, que va dedicar al compositor Richard Wagner. La traducció és obra de Manuel Carbonell, que ja havia traduït de Nietzsche 'Així parlà Zaratustra' i també les seves poesies. Ledició conté un pròleg de Jaume Pòrtulas, catedràtic de filologia grega per la UB. Fa uns dies, Carbonell i Pòrtules van protagonitzar un encontre amb la premsa per destriar els aspectes fonamentals del volum.
Carbonell considera que 'El naixement de la tragèdia' és un llibre important: Es convertirà en un referent ineludible per com enfoca el tema, la dicotomia entre 'dionisíac' i 'apol·lini'. Pòrtulas suscriu que l'aportació més gran del llibre és la contraposició entre Dionís i Apol·lo. Explica que 's'entén per dionisíac tots els factors de la nostra vida (cultura, societat, ànima…) al marge de la raó. És l'irracional, els aspectes foscs i complexes de la vida humana. I aquest terme entra en contrast amb l'apol·lini, que podríem resumir amb aquesta idea de 'la serena harmonia i la grandesa reposada': serenitat, harmonia, classicisme…'. Continua Pòrtulas: 'És gairebé un miracle de Nietzsche es miri el grecs d'aquesta manera, perquè era una mirada que no havia arribat a l'Acadèmia. Però Nietzsche va anar a la brava: atacà l'essència de Dionís.' I Manuel Carbonell resumeix el miracle amb una frase que Nietzsche escriu en el primer paràgraf: 'la seguretat de la immediatesa intuïtiva'.
Precisament en el pròleg del llibre Pòrtulas recorda que Nitezsche no es va plantejar en cap moment que els termes 'dionisíac' i 'apol·lini' apareguessin en el títol, però també remarca la importància del primer paràgraf de l'assaig, que de fet ho sintetitza tot. Diu Nietzsche a l'inici: 'Haurem guanyat molt per a la ciència estètica quan hàgim assolit no tan sols el coneixement lògic, sinó també la seguretat de la immediatesa intuïtiva que el desenvolupament de l'art està lligat a la dualitat del 'apol·lini' i del 'dionisíac'. (…) Aquests termes, els manlleven dels grecs…'
'El llibre, explica Carbonell, defineix els tres moments segons els quals Nietzsche contempla l'evolució de la tragèdia: el primer, el naixement de la tragèdia grega; el tercer, el renaixement de la tragèdia grega amb el wagnearisme; i pel mig, Nietzsche es pregunta per què es produeix la mort de la tragèdia. Segons ell, per culpa de Sòcrates i per un excés de raciocini.'
Carbonell també apunta que a través de la tragèdia Nietzsche fa la connexió entre la Grècia clàssica i l'Alemanya del seu temps, la de finals del segle XIX, 'un fet molt important per entendre el motiu que impulsa a NIetzsche, que és la voluntat d'incidir sobre la recuperació de l'esperit alemany'. Pòrtulas creu que aquesta és la intenció profunda del llibre: 'Per mitjà del que li proporciona la tragèdia grega, Nietzsche vol obtenir una perspectiva del seu temps que li pugui fer veure la realitat veritable, fet que costa de veure a causa de la immediatesa, de la manca de perspectiva.'
Pòrtulas recorda: 'Vist com ha estat d'irracional la política europea en general i l'alemanya en particular del 1890 al 1945, els llibres que fan una apologia del que és irracional sempre estan sota sospita. I Nietzsche va ser al centre de les sospites. Però si ens el mirem des del seu temps, veurem que Nietzche és un dels pensador més antiigualitaris i antiliberals del segle XIX. La base prèvia de la democràcia el molestava, però era fruit del seu individualisme exacerbat. Era aristocratitzant, no pas totalitari. I tampoc era racista, no era antisemita.' I Carbonell matisa: 'Més que aristocratitzant, diria que era antivulgaritzador, detestava la vulgaritat de la democràcia, un sistema al servei d'uns quants grups que eren els nous rics.'
Què es pot descobrir de Nietzsche llegint 'El naixement de la tragèdia'? Manuel Castells destaca: 'Descobrim un escriptor extraordinari, d'una brillantor de retòrica que avui no trobem. Nietzsche pot fer frases molt complexes, llargues, de mitja pàgina. En certa manera, obliga el lector actual a replantejar-se la manera de llegir. Requereix d'una concentració molt alta.' I Jaume Pòrtulas destaca de Nietzsche la seva admirable honestedat intel·lectual: Va evolucionar molt ràpid, va anar deixant enrere etapes i també amics. No va caure mai en el risc de l'autoplagi, al contrari, va fer estranyes i dures retractacions. Tenia una honestedat corrosiva contra ell mateix i contra els altres.'
Precisament en el pròleg del llibre Pòrtulas recorda que Nitezsche no es va plantejar en cap moment que els termes 'dionisíac' i 'apol·lini' apareguessin en el títol, però també remarca la importància del primer paràgraf de l'assaig, que de fet ho sintetitza tot. Diu Nietzsche a l'inici: 'Haurem guanyat molt per a la ciència estètica quan hàgim assolit no tan sols el coneixement lògic, sinó també la seguretat de la immediatesa intuïtiva que el desenvolupament de l'art està lligat a la dualitat del 'apol·lini' i del 'dionisíac'. (…) Aquests termes, els manlleven dels grecs…'
'El llibre, explica Carbonell, defineix els tres moments segons els quals Nietzsche contempla l'evolució de la tragèdia: el primer, el naixement de la tragèdia grega; el tercer, el renaixement de la tragèdia grega amb el wagnearisme; i pel mig, Nietzsche es pregunta per què es produeix la mort de la tragèdia. Segons ell, per culpa de Sòcrates i per un excés de raciocini.'
Carbonell també apunta que a través de la tragèdia Nietzsche fa la connexió entre la Grècia clàssica i l'Alemanya del seu temps, la de finals del segle XIX, 'un fet molt important per entendre el motiu que impulsa a NIetzsche, que és la voluntat d'incidir sobre la recuperació de l'esperit alemany'. Pòrtulas creu que aquesta és la intenció profunda del llibre: 'Per mitjà del que li proporciona la tragèdia grega, Nietzsche vol obtenir una perspectiva del seu temps que li pugui fer veure la realitat veritable, fet que costa de veure a causa de la immediatesa, de la manca de perspectiva.'
Pòrtulas recorda: 'Vist com ha estat d'irracional la política europea en general i l'alemanya en particular del 1890 al 1945, els llibres que fan una apologia del que és irracional sempre estan sota sospita. I Nietzsche va ser al centre de les sospites. Però si ens el mirem des del seu temps, veurem que Nietzche és un dels pensador més antiigualitaris i antiliberals del segle XIX. La base prèvia de la democràcia el molestava, però era fruit del seu individualisme exacerbat. Era aristocratitzant, no pas totalitari. I tampoc era racista, no era antisemita.' I Carbonell matisa: 'Més que aristocratitzant, diria que era antivulgaritzador, detestava la vulgaritat de la democràcia, un sistema al servei d'uns quants grups que eren els nous rics.'
Què es pot descobrir de Nietzsche llegint 'El naixement de la tragèdia'? Manuel Castells destaca: 'Descobrim un escriptor extraordinari, d'una brillantor de retòrica que avui no trobem. Nietzsche pot fer frases molt complexes, llargues, de mitja pàgina. En certa manera, obliga el lector actual a replantejar-se la manera de llegir. Requereix d'una concentració molt alta.' I Jaume Pòrtulas destaca de Nietzsche la seva admirable honestedat intel·lectual: Va evolucionar molt ràpid, va anar deixant enrere etapes i també amics. No va caure mai en el risc de l'autoplagi, al contrari, va fer estranyes i dures retractacions. Tenia una honestedat corrosiva contra ell mateix i contra els altres.'
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada