divendres, 10 de juny de 2011

L'amant de Rodoreda a l'Ateneu

Dimecres de la setmana passada vaig llegir que a l'Ateneu Barcelonès se celebraria al vespre un debat sobre el llibre d'Armand Obiols Cartes a Mercè Rodoreda, del qual els vaig parlar fa unes setmanes, i me les vaig prometre molt felices. Segons figurava en el programa publicat pel mateix Ateneu, hi havien d'intervenir Anna Maria Saludes, “filòloga i curadora de l'obra, professora de literatura a les universitats de Florència i Pisa”, Sergi Jover, “ponent de la Secció de Llengua i Literatura”, i Anna Punsoda, “vocal de la Junta Directiva de l'Ateneu Barcelonès”. L'acte duia un títol suggeridor: Mercè Rodoreda i Armand Obiols; a favor i en contra de les correspondències. A les set en punt del vespre ja em tenien a la sala Verdaguer de la casa de la Canuda.
Com que en aquest país i també en un lloc tan seriós com l'Ateneu mereixen més respecte els que fan tard que els que són puntuals, l'acte va començar quan passaven deu minuts de l'hora anunciada. Van asseure's a la taula un senyor amb mitja barba que com que no es va presentar només puc suposar que efectivament es tractava de l'anunciat Sergi Jover, i una senyora que encara bo que ens va ser presentada perquè així vam saber que era Anna Maria Saludes i no Anna Punsoda, de la qual no vam tenir cap notícia en tota la vetllada.
El senyor va començar atacant un excel·lent i documentat article que Lluís Bonada acabava de publicar a El Temps sobre el llibre. Va dir que trobava l'escrit i el seu autor “masclistes” pel fet d'afirmar que Armand Obiols i Mercè Rodoreda eren “amants”. Quines coses més estranyes. Ens trobem davant les epístoles de dos amants, dos amants declarats i estabilitzats, dos amants que no s'amaguen de ser-ho, i es veu que la paraula amant és censurable. Com n'hem de dir, “ponent de la Secció de Llengua i Literatura” de l'Ateneu, perquè no sigui “masclista”?
Aviat vaig entendre per quin motiu el senyor i la senyora que ocupaven la taula estaven de mal humor. Com que són admiradors de Mercè Rodoreda, com que consideraven que aquell acte era una prolongació dels fastos que es van celebrar l'any passat per commemorar l'Any Rodoreda, no volen que sigui dit el que diu el llibre que ell presentava i ella ha curat: que Armand Obiols va influir poderosament en la redacció de La plaça del Diamant. Reconèixer-ho és com treure mèrits a l'autora que estimen i és, suposo, un acte de masclisme. El que passa és que si el llibre Cartes a Mercè Rodoreda té algun interès és per les disset cartes que expliquen com La plaça del Diamant va ser polida molt a fons a quatre mans: les mans d'ella i les mans d'ell, les mans de dos amants. Si aquestes cartes s'obliden, com es van voler oblidar l'altre vespre a l'Ateneu, els escrits d'Armand Obiols tenen un abast molt limitat, també literàriament. Ja ha dit Sam Abrams que Armand Obiols va ser un escriptor de poc tremp, consideració que fa extensiva a la majoria de membres de l'anomenada “Colla de Sabadell”.
A les vuit ja en tenia prou d'aquest color, i em vaig aixecar i me'n vaig anar. Si a partir de llavors es va entrar en matèria i es va parlar d'“a favor i en contra de les correspondències”, ho hauré de preguntar a l'amic i erudit Narcís Garolera, que hi era i s'hi va quedar, amb aquella paciència.
Una pregunta per acabar. Per què quan un parlant del català central es refereix a Joan Sales, un altre mentor –dispensin– i l'editor de la Rodoreda, pronuncia el seu cognom com els finolis diuen Pedralbes o Blanes, o sigui amb la e castellana i com qui conjuga la segona persona del singular del present del verb castellà salir, jo salgo, tu sales? A la senyora Saludes bé li diuen i ella es fa dir com la segona persona del singular del present del verb català saludar. Jo saludo, tu saludes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada