dilluns, 13 de juny de 2011

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
"A Esquerra sobra tothom: els que guanyen, els que perden, l’apuntador i el que ven pipes..."
Esquerra Republicana és l’únic partit d’Europa Occidental –on viuen i treballen, malgrat que sovint se’n descuiden– que ha aconseguit restar complicitats després de passar pel poder. Qui més qui menys en trau profit. Però tenir responsabilitats de govern i aprofitar-les per fer més enemics que mai és un mèrit indubtable. I això, en tots els àmbits i a qualsevol hora: petits i mitjans empresaris, professors d’universitat, professionals liberals, capellans, menjacapellans, obrers de la Seat, sindicalistes i també periodistes. No és estrany. Esquerra és un partit corrosiu. Tots els líders que ha tingut des de la Transició n’han sortir rebolcats i escaldats: Heribert Barrera, Joan Hortalà, Àngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira i aviat Joan Puigcercós. Tal com va proclamar l’altre dia Joan Ridao, liquidant el seu antic referent Carod, “Esquerra ha passat pàgina”. N’ha passat tantes, que s’ha quedat sense saliva per untar-se el dit. És també l’únic partit d’aquesta part del món que fa un congrés i després d’uns mesos es pot enorgullir d’haver liquidat o expulsat tota la discrepància: Joan Carretero, Uriel Bertran, Carod-Rovira, Jaume Ranyé... L’altre dia Joaquin Madal feia un article on reivindicava que al PSC “no hi sobra ningú”. A Esquerra sobra tothom: els que guanyen, els que perden, l’apuntador i el que ven pipes...

No és estrany, per tant, que el seu cap de Comunicació, Sergi Sol, un senyor que no coneix ningú però que fa tots els mèrits per intentar ser-ho, acabi de publicar un llibre on liquidi mitja humanitat. Parlar-ne és fer propaganda, però tant se val, fins i tot els més grisos s’han de guanyar la vida. I a més, cal llegir Algú ho havia de dir, perquè així potser s’entengui per què Esquerra ha caigut en picat. Qui escriu aquestes ratlles, que hi surt també ben retratadet, encara no ho ha fet, però el recomana a tots els estudiosos de l’àcid i de la mesquinesa nacionals. Segons diuen que diu. el senyor Sol opina que qui no és un venut és un traïdor. Enhorabona. Sí, senyor Sol, tots els periodistes d’aquest país són una desgràcia. Una púrria venuda a Espanya o a Fumanxú, perquè Esquerra, que ho ha fet tan bé, no hagi pogut entrar de nou al govern. Jordi Barbeta, Jordi Basté, Pilar Rahola, Vicent Partal, Salvador Cardús o jo mateix som saliva enverinada. Vostè, no. Vostè és un gran cap de Comunicació, que ha col•laborat tant com ha pogut perquè el seu partit es pegués una llet còsmica i que ara vomita contra els que no li han fet cas. En la majoria dels casos perquè ni tan sols el coneixen.

Senyor Sol, vengui tants exemplars com pugui, del seu llibre. És l’únic al•licient que li queda a partir d’ara. I canviï de feina. Si no ho ha fet ja. Com a comunicador, vostè és la lepra. Tant de bo Esquerra Republicana emprengui nous camins d’honestedat i de generositat polítiques on no hi ha hagi lloc per a la secta i el cop de porra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada