Que la transició no va ser aquell conte de fades que ens expliquen tantes vegades és quelcom que ja sabíem. Que hi hagi algú que ho hagi volgut posar blanc sobre negre per fer una gran novel·la -cadascú discutirà fins a quin punt de ficció- sobre el personatge de Justo Gil, un confident de la Brigada Político Social, és tota una altra qüestió. Precisament això és el que ha fet Ignacio Martínez de Pisón, (Saragossa, 1960) en aquesta obra, "El Día de Mañana", una obra coral sobre la història que ens han volgut amagar.
Seix Barral
Abril de 2011
382 pàgines.
Massa blocs a la vegada, massa dispersions. Ara unifico tots els esforços en aquest únic espai on s'uneixen algunes de les meves passions: la literatura, la novel·la negra, Portugal, el periodisme. Tot per intentar saber perdre, com la novel·la de David Trueba, perquè saber perdre ja és una victòria
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ignacio Martínez de Pisón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ignacio Martínez de Pisón. Mostrar tots els missatges
diumenge, 13 de novembre del 2011
EL DÍA DE MAÑANA
Etiquetes de comentaris:
Ignacio Martínez de Pisón,
Literatura española,
notes de lectura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)