LA CUINA I LA VIDA A LA VALL DE BOÍ EN UN LLIBRE

La Vall de Boí va ser el primer territori de la Catalunya continental que vaig trepitjar. Tenia nou mesos, era una Setmana Santa i hi havia neu a dojo. Els meus pares i els meus tiets varen fer un viatge en un d'aquells Renaults 5 que ho aguantaven tot i de cap a la muntanya s'ha dit. La segona vegada que vaig posar els peus a Catalunya tenia 14 anys i novament va ser la Vall de Boí la destinació. Fou un campament de travessa de muntanya de dues setmanes. La primera estàrem acampats a la vora de la Noguera de Tor, una mica més avall de Boí. Férem excursions i ens preparàrem per a la travessa. Ens iniciaren a l'escalada, férem rappel per la paret de la presa de Cavallers i visitàrem totes les esglésies romàniques de la Vall, que llavors no era patrimoni de la Humanitat. Sortírem al pub a Boí, férem focs de camp i ens banyàrem en aigües gelades. Participàrem ben activament a la festa de les falles de Taüll i fendírem la nit amb les torxes enceses. La segona setmana va tocar descobrir la natura salvatge del Parc d'Aigüestortes i els voltants. Férem el Portarró d'Espot i dormírem a Amitges, travessàrem fins a Salardú i pujàrem el Montardo d'Aran, remuntàrem carenes i cims fins a la Punta Alta i sí, ens banyàrem a l'estany en lluna plena, com a la novel·la. La vall de Boí sempre ha estat el meu paisatge i sempre l'he ensenyat i redescobert a poc a poc, amb plaer: amb en Jaume Vilanova; amb en Pep Gomis i en Salvador Iborra, amb n'Anna en aquells dies de Taüll i autoestop i memòria dels maquis, amb en Pedro per anar-hi a presentar el llibre un desembre... aquí, a la Vall, és on viuen alguns dels personatges de "Mateu el president" i aquí, a la vall, és on queda pendent una de les aventures del comissari Jaume Fuster. De moment, us deixo amb la proposta de redescobrir-la de la mà d'aquest llibret sensacional de Meteora


http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1348/26