diumenge, 12 de juny del 2011

la tragèdia del pa

El pa barat dels súpers es menja el forn clàssic

El sector de les fleques assegura que la consolidació de la moda del pa congelat provoca la pèrdua d'un lloc de treball cada dia

L'any passat, Espanya va consumir 650 milions de quilos de pa i brioixeria congelats

L'estratègia comercial de les grans cadenes de distribució competint entre elles per qui ofereix el pa més barat ha acabat repercutint en el sector dels forns tradicionals que, incapaç de competir amb els preus, s'ha vist immers en una profunda crisi. L'extensió de la comercialització d'aquest pa barat a petits establiments de barri dedicats a l'alimentació general i a altres comerços –des de les gasolineres a, inclús, botigues de joguines– ha acabat per posar contra les cordes el sector, que, abans de llençar la tovallola, ha llançat un SOS a l'administració.
Els números parlen sols en la descripció del fenomen. Sindicats i patronal dels forns tradicionals asseguren que la crisi fa que cada dia es perdi un lloc de treball en el sector. A les comarques de Lleida, per exemple, durant els últims cinc anys han tancat 35 forns, segons el gremi local. El fenomen es repeteix arreu i a l'Hospitalet de Llobregat han desaparegut el 60% dels negocis.
Les panificadores
El que suposa un problema per a uns és, a la vegada, una oportunitat de negoci per a uns altres. I en aquest cas qui ha sortit beneficiat de la moda del pa barat són les panificadores que produeixen les masses congelades que després es couen en petits forns elèctrics dels nous punts de distribució del producte. Les panificadores no només distribueixen a supermercats, sinó que també ho fan a forns d'aparença tradicional però que no tenen obrador propi. La baguet congelada a preu de cost ronda els 17 cèntims i després es comercialitza, pel cap baix, al doble d'aquest preu.
La puixança del sector queda demostrada en la xifra de 650 milions de quilos de massa congelada que durant el 2010 van vendre les panificadores a tot l'Estat. Aquesta xifra inclou tant el pa com la brioixeria i en relació al 2009 es van consumir 41 milions de quilos més. En total el sector va arribar a facturar l'any passat 940 milions d'euros.
Fer respectar la norma
Andreu Llargués, president de la Federació Catalana de Gremis de Forners, assegura que la seva batalla no va contra les panificadores sinó contra els punts de comercialització que venen el pa barat sense respectar les legislacions sanitàries i d'etiquetatge.
Amb aquest greuge a la cartera el gremi i els sindicats s'han reunit aquesta setmana amb el màxim responsable de Consum, el conseller Francesc Xavier Mena, que ha agafat el compromís d'extremar els controls sobre les condicions de venda del pa.

35 cèntims la barra; qui en vol menys?

Dimecres al migdia, una dona surt del super Lidl de Gran Via, 721 amb tres barres de pa. Quan se li pregunta per què el compra en aquest establiment, la resposta és fàcil i previsible: “pel preu”. Explica que ha comparat els establiments de la zona i sap que aquest és el punt de venda del barri de Fort Pius, al costat de les Glòries de Barcelona, on el pa és més barat: 35 cèntims. Com s'aprecia al gràfic, l'altre costat de la balança són els forns del barri on la barra tipus baguet costa 90 cèntims.

“Nena, si la baguet no és calenta, no la vull pas”

El nou sistema de comercialitzar pa ha imposat entre els consumidors un codi de gustos que prima el producte acabat de coure abans que la barra de qualitat

Forns amb anys d'experiència han hagut d'adequar els sistemes de treball a la nova exigència dels clients

L'Oferta de pa de supermercat, com el de la imatge superior on la unitat de baguet costa 50 cèntims, competeix amb el pa dels forns tradicionals que s'han vist abocats a introduir canvis i millores per fer front a la competència del pa congelat Foto: ROBERT RAMOS.
La nova forma de consumir pa és com una metàfora de la societat de principis del segle XXI: tot funciona a un ritme frenètic, el mateix de la barra de pa cuita a l'instant, comprada encara roent i menjada quasi a cremadent. No hi ha temps per assaborir res, i tampoc és que importi gaire. Això és la baguet i aquesta moda per aquest pa allargassat, cruixent i barat s'ha imposat gràcies als supermercats que han acabat per contaminar, també, la forma de treballar dels forns tradicionals, quan no els ha fet tancar.
“La gent valora que sigui calent, més enllà de la qualitat del producte”, explica la Loli, una veterana fornera del carrer Casp de Barcelona que ha vist com el negoci on treballa s'ha hagut d'adaptar als nous hàbits de consum per no perdre més clients a favor dels supermercats que ofereixen pa acabat de fer a meitat de preu que el seu. En aquest establiment, que forma part d'una petita cadena de forns, ara s'enforna pa constantment perquè sempre n'hi hagi de calent. Fa uns anys servien el producte que en tres viatges els portaven des de l'obrador central de la firma.
La Loli somriu quan recorda que “abans es deia que el pa menjat calent no era bo i ara tothom el vol així”. La dependenta d'un altre forn veí confirma el que diu la Loli: “inclús els entrepans que fem els volen amb el pa calent”, explica.
L'esquer del pa cruixent i acabat de coure el té molt clar en Jordi, d'un supermercat Dia del carrer Ausiàs March. “A vegades enforno poc pa per afegir al que ja tinc a l'expositor només perquè l'establiment s'impregni d'olor i la gent en compri més”, explica revelant el secret professional. Al mateix carrer Ausiàs March, però en un forn tradicional amb obrador que treballa cada nit, la seva dependenta, la Pilar, és molt pessimista sobre el seu futur professional. “Això s'acaba, ens faran desaparèixer. Entren els clients i el primer que et demanen és si tens el pa calent, acabat de fer, i quan els dius que no, marxen”, afirma. La Pilar qüestiona tant la qualitat com les condicions sanitàries del pa de supermercat.
L'Elvira, encarregada d'un súper de la firma Consum al carrer Roger de Flor, rebat l'argument. “El tema dels controls sanitaris és horrible i aquí en passem molts: de propis, de l'Ajuntament, de la Generalitat...”, diu.
El problema del pa calent és quan es fa fred. “Cada dia quan tanco he de llençar a les escombraries unes quantes barres. Si no el venc no en puc fer res”, lamenta en Jorge, encarregat del Keisy de Gran Via.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada