dijous, 16 de juny de 2011

Com ens hem de veure
SIMPLISMES I NICIESES
"Insultar-los o agredir-los no tan sols és il•legítim i bàrbar, sinó també estúpid."
Com que en el món hi ha d'haver de tot, pululen per internet éssers suposadament humans que aproven i defensen el setge dels indignats al Parlament de Catalunya. Amb preguntes i observacions del calibre de “i qui el paga, l'helicòpter?” o “traiem-los els cotxes oficials”, respectables conciutadans es reclouen en una visió del món semblant a la de les caricatures més tòpiques, aquelles en què els polítics, com els banquers, són personatges vestits amb frac, que fumen havans i llueixen unes panxes superlatives, mentre exploten el sofert poble ras i el vampiritzen sense misericòrdia. De sempre, els tòpics fan fortuna entre el personal procliu al pensament automàtic, que és legió, però a més actualment, amb internet, es propaguen més de pressa que un incendi estiuenc en un pinar.


Cal remarcar-ho per si algun d'aquests recalcitrants revolucionaris de saló ens llegeix: tota la raó, la simpatia i la legitimitat que pogués haver acumulat el moviment 15-M en les seves primeres setmanes de vida, s'ha esvaït per complet després de l'exhibició de barbàrie perpetrada al Parc de la Ciutadella. És una llàstima, però és així. Dit això, és necessari desmuntar aquest discurs maniqueu, gesticulador i simplista que insisteix a presentar el progrés social com una fita que només depèn de desproveir els polítics de les seves suposades riqueses i privilegis (que després resulta que no són tals), i que finalment només serveix per alimentar les proclames populistes dels polítics amb menys escrúpols. Per exemple, aquesta obsessió que hi ha a les nostres latituds amb el cotxe oficial ha estat recollida ni més ni menys que per Esperanza Aguirre, que no sembla una adalil de la progressia però que no té cap empatx a comprometre's a reduir el nombre de vehicles oficials de la comunitat de Madrid, entre d'altres coses perquè es tracta d'un gest perfectament buit i innocu que no la compromet a res. Vull dir que, curiosament, certes soflames antisistema acaben convertint-se en combustible per als elements menys recomanables del sistema. I és que, menys la bellesa, tot s'encomana, i els discursos demagògics, tant si són evacuats des de la dreta com des de l'esquerra, es retroalimenten sense distinció.

No es tracta de ser lax ni condescendent amb els nostres polítics. Com a representants electes de la ciutadania, han de ser sotmesos a una exigència tan extrema com constant. Però precisament per aquesta mateixa representativitat que ostenten, insultar-los o agredir-los no tan sols és il•legítim i bàrbar, sinó també estúpid. Ja va avisar Sèneca que l'home que escup contra el cel és neci, perquè en realitat no fa més que escopir-se a si mateix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada