dijous, 9 de juny de 2011

El col·leccionisme: una manera d'ordenar el món

Quim Tarrida i la col·lecció de Juan Redón Foto: J.V.
Una de les obsessions més singulars de les persones humanes (de les persones animals no en tinc referència) és el col·leccionisme. Una dèria amb àmplia varietat de tipologies. Hi ha el col·leccionisme, força arrelat al nostre país, de les plaques de cava. Tots coneixem el tabarra que a totes les celebracions no para d'agafar-ne. Ni que les tingui repetides, les arreplega totes. Li serveixen per canviar.
Hi ha el col·leccionista passat de moda. Encara col·lecciona clauers o sobres de sucre. També hi el que només col·lecciona objectes que no hagi d'adquirir i que tinguin fàcil sortida si se'n vol desprendre. Un cas: els que col·leccionen monedes d'euro o cèntims d'euros de diferents països i dates.
També hi ha col·leccionistes freakies, molt a l'estil americà. La nissaga de Star Wars en va crear a centenars. Compren els objectes i, gairebé prenent-los amb guants esterilitzats, els emmagatzemen sense ni tocar el precinte. Sense l'embolcall, la peça perd valor. També ho fan així els col·leccionistes de còmic, a alguns del quals sembla que els importi ben poc el contingut, el que cal és comprar els números 1 de totes les col·leccions (sovint tenen portades alternatives) i ensobrar-los en fundes de protecció antiàcars i de plàstic sense PVC.
Altres clàssics del col·leccionisme encara actius són els de postals, els de títols de propietat (sense vigència) i el de segells. Jo mateix acumulo ampolles de refresc serigrafiades (mirindes, trinaranjus i similars) i cotxes fantàstics (batmòbils, aston martins amb modificacions, Regreso al futuro, la furgoneta de l'Equipo A i similars).
Actualment, i a un nivell de gent cultivada, quan parlem de col·leccionistes ens referim a qui compra peces d'art. Els galeristes es queixen que aquests col·leccionistes se n'han anat de vacances i això fa que el sector les passi magres. El col·leccionista és la part que uneix l'artista amb el món perquè fa que el missatge personal del creador tingui un valor econòmic. Per això, ser col·leccionista és una altra manera de ser artista. Aquesta reflexió es va poder comprovar la setmana passada a la fira d'art emergent Swap, on un artista, Quim Tarrida, va presentar una instal·lació basada en alguns dels objectes del singular Juan Redón. Aquest Redón és un col·leccionista que sintetitza tots els corrents del col·leccionisme actual, des del més disbauxat fins al de nivell més refinat. Col·lecciona fotografia contemporània (té una de les grans col·leccions de tot l'Estat), mobles de disseny i toys, joguines per a adults decorades per dissenyadors i artistes.
El col·leccionista és per naturalesa una persona fora de la norma. Les convencions socials el fan veure com un excèntric, però ni de bon tros això és cert. El col·leccionista té els peus a terra. Tant, que es dedica a ordenar i classificar el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada