Substitució irreglamentària
Se li va acudir una tarda especialment xafogosa, mentre tallava uns tomàquets per a l'amanida i sentia la seva filla Júlia xerrant per telèfon amb la tieta, rient, fent-li les confidències que ella no sabria mai. Sempre havien tingut una relació difícil, amb la Júlia, i l'adolescència l'havia agreujat. I aquella tarda, atabalada per les bronques de sempre al despatx, fastiguejada per la presència tova i tèbia d'en Manel, farta fins a la nàusea de les discussions diàries amb la filla, l'Alba va tenir unes ganes immenses de ser algú altre. Algú obert, algú amb més empenta, algú que pogués arribar a casa i servir-se una copa, engegar la tele i no pensar en res.
De petites, la Tanit ho havia fet infinites vegades, només per divertir-se. De cop, l'Alba arribava a classe i la trobava asseguda al seu lloc, imitant a la perfecció els gestos que la caracteritzaven, apartant-se el serrell insistentment amb la mirada baixa. L'Alba solia anar llavors a la classe de la Tanit i es feia passar per la germana, també. No li agradava aquest joc, però havia après que valia més no contrariar-la. Quan l'altra se'n cansava, tot tornava a la normalitat i ella podia tornar a ser ella, tranquil·la i invisible.
De vegades la Tanit tibava la corda i enganyava els pares. Es ficava al llit de l'Alba, agafava la seva rateta de peluix, feia veure que tenia por de la foscor. La mare pujava i l'abraçava com si fos l'Alba, mentre a l'Alba de veritat se li glaçava el gest al lavabo. Era incapaç d'acabar de rentar-se les dents, paralitzada per l'horror de saber-se suplantada sense remei.
El dia que feien disset anys, quan la Tanit es va fer passar per ella i va acabar morrejant-se amb en Roger, el noi que li havia agradat des de primer, l'Alba, finalment, va esclatar. En un rampell va agafar les tisores de la cuina, va pescar a sa germana pels cabells i hi va fer una estisorada. La Tanit, sorneguera, va decidir que li esqueien més els cabells curts i no se'ls va tornar a deixar llargs.
És veritat que, per executar el pla, l'Alba no tenia per què ser tan cruel. Segurament no calia mantenir-la viva mentre li arrencava una a una totes les ungles o li apagava als ulls el cigarret (si havia de ser la Tanit, calia començar a fumar). Però quan la va tenir nua i lligada en aquell magatzem en mig del no-res, amb el terra i les parets plastificats com havia vist a la sèrie que havia seguit els últims anys, no se'n va saber estar.
Va fer-li molt de mal, és cert, i s'ho va passar bé. Però el plaer més gran venia de veure que la Tanit no entenia per què. L'Alba li desfigurava els pits amb un tallaungles i, mentre l'altra cridava que parés, que li expliqués què li havia fet, ella no deia res. Construïa un silenci fred que la feia encara més forta, que li donava tot el poder. Podria haver executat la tortura amb el mètode que aplicava a tot el que feia, però va decidir començar a ficar-se dins el paper i es va posar creativa. La va sorprendre que li fos tan fàcil deixar-se portar.
De matinada, mentre es desfeia del cadàver de la que ja era, en tota regla, l'Alba morta, desfeta i repartida en cinc bosses d'escombraries negres de 50 x 60, amb els objectes personals que fessin possible el reconeixement en el cas improbable que l'arribessin a trobar, ella pensava en com consolaria la Júlia al funeral, com se l'enduria de viatge per desemboirar-la, com per fi tot seria fàcil entre elles. Com podria malcriar-la i riure i estimar-la de més a prop que mai.
Quan va arribar al pis de soltera de la seva germana, es va servir un whisky sense gel, es va asseure a la butaca de pell suau i va engegar el home cinema a tot volum. En un canal estranger hi feien un partit de bàsquet i van enfocar un moment els germans Gasol de costat. D'esquena eren pràcticament idèntics, ells, també. La nova Tanit, ulls nous sota parpelles noves, cabells acabats de tallar i escot irreverent, se'ls va mirar bé; tenia segurament encara unes hores abans que li truqués en Manel per explicar-li que l'Alba havia desaparegut misteriosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada