El somni franquista de la bomba atòmica
Avui fa 66 anys des que el president nord-americà Harry S. Truman va autoritzar el llançament d'una bomba atòmica sobre la ciutat japonesa de Nagasaki, que va provocar centenars de milers de morts. Fabricar l'arma de destrucció massiva també va ser l'ambició de Franco. El dictador hauria pogut tenir la seva pròpia bomba atòmica i entrar en el restringit club de les potències nuclears. Tenia el material i la tecnologia per fer-ho, fins i tot el lloc escollit per a la primera prova atòmica: el desert del Sàhara. Però una reunió entre Luis Carrero Blanco i Henry Kissinger, just el dia abans que un atemptat acabés amb la vida del delfí del dictador -el 20 de novembre del 1973-, va frustrar les seves aspiracions militars. Els Estats Units no estaven disposats a deixar que Franco tingués la seva pròpia bomba, malgrat que havien alimentat durant anys el seu somni atòmic.
Aquesta és la teoria que el periodista Santiago Vilanova (Olot, 1947) defensa aLa bomba atòmica de Franco (Llibres de l'Índex). Vilanova, militant ecologista, investiga des dels anys 70 l'energia nuclear. Va ser director delDiario de Barcelona i ha publicat llibres sobre els perills i els interessos que hi ha darrere la indústria nuclear. "Durant anys la bomba atòmica ha estat un tema tabú, cap historiador en parla", lamenta.
Les proves
El 14 de gener del 2008 es van desclassificar uns documents de la CIA del 1974 que demostraven que Franco tenia un projecte desenvolupat i un ambiciós pla nuclear que mereixia la vigilància dels Estats Units: "Espanya és un dels països d'Europa que mereixen atenció per la possible proliferació d'armes nuclears en els pròxims anys. Té reserves pròpies d'urani de proporcions moderades, un extens programa de desenvolupament nuclear (tres reactors operatius, set en construcció i disset més en projecte) i un pla pilot d'enriquiment d'urani".
Aquest informe, però, segons l'autor de La bomba atòmica de Franco , és només la punta de l'iceberg. El somni de la bomba atòmica va començar a construir-se tan sols dos mesos després d'Hiroshima i Nagasaki, el 4 d'octubre del 1945. Aquell dia el ministeri d'Indústria estableix la reserva a favor de l'Estat de tots els jaciments d'urani de 14 províncies. El 21 d'octubre del 1951 es crea per decret llei la Junta d'Energia Nuclear amb una cúpula militar. A partir d'aquell moment comença l'etapa dels grans projectes nuclears del govern franquista amb l'assessorament de Bertrand Goldschmidt. "Era l'home amb qui el president francès De Gaulle havia confiat per aïllar els primers mil·ligrams de Plutoni", diu Vilanona. Es firmen acords bilaterals amb els Estats Units que permeten a Espanya obtenir urani i ajuda financera.
La progressió tecnològica és increïble. "Però no s'hauria pogut aconseguir res sense els diners dels Estats Units i el suport de Carrero Blanco, que ambicionava un submarí nuclear", assegura Vilanova. En tot plegat també hi va tenir un paper important la central nuclear de Vandellòs I. "Pere Duran i Farell (el president d'Hifrensa, l'empresa que explotava la central de Vandellòs) em va ratificar que la seva posada en funcionament va ser una decisió militar". Si els Estats Units van alimentar durant anys aquest somni atòmic, per què a l'últim moment el van frustrar? "Van enganyar Franco, se'n van beneficiar econòmicament i van aconseguir les seves bases militars", conclou Vilanova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada