Opinió | Guillem Frontera
Ca’n Miquel, gelats i país
Guillem Frontera | 07/08/2011 | Vistes: 25
L'evolució desbaratada d'una ciutat, d'un país, converteix els seus naturals en desplaçats. El món és ple de desplaçats que no s'han mogut mai del lloc on varen néixer. Quan el teu país experimenta canvis substancials, pot passar que tu ja t'hi sentis extern. Allò que garanteix el teu arrelament i la teva assumpció del país és la conciliació del present amb la memòria. Si una societat evoluciona sense trencar el fil de la memòria dels seus ciutadans, es produeix l'ideal de la plena integració en un paisatge que, així, esdevé història -també història personal. Si es trenca aquest cordó umbilical, molt fàcilment pots esdevenir un desplaçat -o simplement un inadaptat.
Les societats poden veure's sotmeses a canvis peremptoris per moltes causes. Descartant les més dramàtiques -les guerres, les dites neteges ètniques, els nous traçats de fronteres, alguns desastres de la Naturalesa-, el turisme en la seva versió boom sens dubte és un dels agents amb més capacitat de trastocar els paisatges físics i morals d'un país. Òbviament, amb els canvis radicals poden millorar alguns aspectes i d'altres empitjoren irrefutablement. Però la qüestió és que el desordre, el neguit, la frisança per crear nous escenaris no repecten gaire els lligams subtils que haurien de permetre la intensificació del sentiment de pertinença.
I aquests canvis s'expressen en tots els ordres de la vida. Les ciutats -com Palma, com Eivissa- sotmeses a aquest epilèptic accelerador de partícules socials que és el turisme desterren sentimentalment els seus habitants, més lluny com més vells es van fent. I ho fan, en bona part, mitjançant el canvi dels seus comerços -la p. globalització. Els centres de les ciutats ens expulsen, als més vells, perquè ja no hi trobam res del que formava els nostres paratges de joventut. O molt poques coses. En qualsevol cas, en els locals de les multinacionals sempre serem uns estranys aborígens, per més que mirem de comportar-nos-hi amb desimboltura cosmopolita.
Per això, adesiara ens toca el cor la persistència d'una botiga, d'un forn, d'una merceria, i més si hi descobreixes signes de progrés sense fer concessions a la banalitat -el comerç és una cosa extremament seriosa. És el que us pot passar si un diumenge horabaixa anau al nou Ca'n Miquel, la millor gelateria de què es té coneixement a la Mediterrània. Potser us espantareu, primer, en veure tancat el local de Jaume III, de Palma, però sentireu un alleujament àmpliament compensatori en accedir al local que han obert just darrere, i us entendrireu, potser, en veure com s'hi fa ostentació de la data de fundació: 1974. Fa, com aquell que diu, quatre dies, però el ritme de la ciutat converteix aquests quatre dies en un temps d'abans de moltes coses, de quan la fruita exhalava aromes misterioses i familiars alhora, de quan les domàtigues tenien gust. A Ca'n Miquel han sabut mantenir les aromes d'antany mentre n'exploraven de noves, amb un afany innovador que no atempta contra la memòria gustativa -l'amplia. Un gelat de Ca'n Miquel us conduirà a alguna cosa semblant als orígens, trenarà en el vostre cor el fil d'Ariadna.
Les societats poden veure's sotmeses a canvis peremptoris per moltes causes. Descartant les més dramàtiques -les guerres, les dites neteges ètniques, els nous traçats de fronteres, alguns desastres de la Naturalesa-, el turisme en la seva versió boom sens dubte és un dels agents amb més capacitat de trastocar els paisatges físics i morals d'un país. Òbviament, amb els canvis radicals poden millorar alguns aspectes i d'altres empitjoren irrefutablement. Però la qüestió és que el desordre, el neguit, la frisança per crear nous escenaris no repecten gaire els lligams subtils que haurien de permetre la intensificació del sentiment de pertinença.
I aquests canvis s'expressen en tots els ordres de la vida. Les ciutats -com Palma, com Eivissa- sotmeses a aquest epilèptic accelerador de partícules socials que és el turisme desterren sentimentalment els seus habitants, més lluny com més vells es van fent. I ho fan, en bona part, mitjançant el canvi dels seus comerços -la p. globalització. Els centres de les ciutats ens expulsen, als més vells, perquè ja no hi trobam res del que formava els nostres paratges de joventut. O molt poques coses. En qualsevol cas, en els locals de les multinacionals sempre serem uns estranys aborígens, per més que mirem de comportar-nos-hi amb desimboltura cosmopolita.
Per això, adesiara ens toca el cor la persistència d'una botiga, d'un forn, d'una merceria, i més si hi descobreixes signes de progrés sense fer concessions a la banalitat -el comerç és una cosa extremament seriosa. És el que us pot passar si un diumenge horabaixa anau al nou Ca'n Miquel, la millor gelateria de què es té coneixement a la Mediterrània. Potser us espantareu, primer, en veure tancat el local de Jaume III, de Palma, però sentireu un alleujament àmpliament compensatori en accedir al local que han obert just darrere, i us entendrireu, potser, en veure com s'hi fa ostentació de la data de fundació: 1974. Fa, com aquell que diu, quatre dies, però el ritme de la ciutat converteix aquests quatre dies en un temps d'abans de moltes coses, de quan la fruita exhalava aromes misterioses i familiars alhora, de quan les domàtigues tenien gust. A Ca'n Miquel han sabut mantenir les aromes d'antany mentre n'exploraven de noves, amb un afany innovador que no atempta contra la memòria gustativa -l'amplia. Un gelat de Ca'n Miquel us conduirà a alguna cosa semblant als orígens, trenarà en el vostre cor el fil d'Ariadna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada