Rosell: «Suñol és i serà un exemple»
El Barça anuncia que està organitzant un acte per commemorar el 75è. aniversari de l'afusellament del "president màrtir", que tingué lloc tal dia com avui del 1936
El president del Barça, Josep Suñol i Garriga, fumant al costat del president de la Generalitat, Lluís Companys, l'any 1936 a la llotja de les Corts. Foto: Arxiu ND.
El 6 d'agost de 1936, avui fa 75 anys, va morir afusellat per les tropes franquistes a la serra de Guadarrama (Castella) el president del FC Barcelona Josep Suñol i Garriga. Per commemorar-ho, l'actual màxim dirigent de l'entitat, Sandro Rosell, anuncia que el vicepresident Carles Vilarrubí està mantenint tot un seguit de reunions amb els familiars del "president màrtir" i amb la Fundació Esport i Ciutadania , presidida per Josep Suñol fill, "per tal d'organitzar en els propers mesos un acte institucional d'homenatge a la seva figura amb motiu del 75è aniversari de la seva tràgica mort". Així mateix, també explica que el club cedirà les seves instal·lacions per a presentar-hi una biografia de Suñol.
Rosell, de fet, assegura solemnement que "setanta-cinc anys després de l'afusellament a mans de les tropes franquistes, Josep Suñol, el nostre president màrtir, és i serà sempre un exemple i una font d'inspiració per a tots els barcelonistes i ciutadans d’aquest país". Segons l'actual junta directiva, Suñol "representa el compromís del FC Barcelona amb valors de llibertat, democràcia i també el compromís del món de l’esport amb el civisme i la cultura".
"Josep Suñol va ser el gran precursor de la idea que el món de l’esport havia d’estar compromès amb el món ciutadà, i que tant els organismes esportius, com els clubs, els seus dirigents i els propis esportistes s’havien d’implicar en les reivindicacions cíviques, culturals i catalanistes", asseguren Rosell i el conjunt de la junta en un comunicat.
Dirigent d'ERC
L'empresari Suñol, a més de president del FC Barcelona, també havia fundat el setmanari esportiu La Rambla. Esport i ciutadania el 1930, va ser diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al congrés espanyol els anys 1931, 1933 i 1936, i va presidir el RACC entre 1933 i 1934. El seu màxim triomf al capdavant del Barça va ser que va aconseguir la tornada de Samitier.
Com a diputat que era, el 4 d'agost de 1936 va viatjar a Madrid per reunir-se amb d'altres republicans que havien resistit l'alçament militar. El 6 d'agost, viatjant amb el cotxe oficial per la carretera de Madrid a A Coruña, no es va adonar que entrava en zona franquista. Un escamot de soldats sublevats el va afusellar sense cap judici previ quan va veure l'automòbil, que duia una senyera que el distingia com a diputat i que el feia representant de la demarcació de Barcelona i, per tant, de la legalitat republicana.
Homenatges populars
La seva figura no es va restituir públicament fins al cap de 60 anys, quan es va col·locar una làpida a l'indret on el van assassinar i una placa commemorativa al terra de davant del local que ocupava La Rambla -davant de l'actual Restaurant Núria de Barcelona-, sense que el club s'hi acabés d'implicar. Entre els promotors d'aquest homenatge hi havia l'actual president de Solidaritat per la Independència (SI), Toni Strubell, que juntament amb Josep Maria Solé i Sabaté i Carles Llorens va publicar el llibre Sunyol, l'altre president afusellat. Avui, SI ha emès un comunicat recordant també la figura de Suñol i Garriga
El 2006, en el 70è aniversari de l'efemèride, la Comissió de la Dignitat -també integrada per Strubell- li va organitzar un concert-homenatge, al qual llavors ja s'hi va afegir la junta barcelonista, presidida per Joan Laporta.
El 6 d'agost de 1936, avui fa 75 anys, va morir afusellat per les tropes franquistes a la serra de Guadarrama (Castella) el president del FC Barcelona Josep Suñol i Garriga. Per commemorar-ho, l'actual màxim dirigent de l'entitat, Sandro Rosell, anuncia que el vicepresident Carles Vilarrubí està mantenint tot un seguit de reunions amb els familiars del "president màrtir" i amb la Fundació Esport i Ciutadania , presidida per Josep Suñol fill, "per tal d'organitzar en els propers mesos un acte institucional d'homenatge a la seva figura amb motiu del 75è aniversari de la seva tràgica mort". Així mateix, també explica que el club cedirà les seves instal·lacions per a presentar-hi una biografia de Suñol.
Rosell, de fet, assegura solemnement que "setanta-cinc anys després de l'afusellament a mans de les tropes franquistes, Josep Suñol, el nostre president màrtir, és i serà sempre un exemple i una font d'inspiració per a tots els barcelonistes i ciutadans d’aquest país". Segons l'actual junta directiva, Suñol "representa el compromís del FC Barcelona amb valors de llibertat, democràcia i també el compromís del món de l’esport amb el civisme i la cultura".
"Josep Suñol va ser el gran precursor de la idea que el món de l’esport havia d’estar compromès amb el món ciutadà, i que tant els organismes esportius, com els clubs, els seus dirigents i els propis esportistes s’havien d’implicar en les reivindicacions cíviques, culturals i catalanistes", asseguren Rosell i el conjunt de la junta en un comunicat.
Dirigent d'ERC
L'empresari Suñol, a més de president del FC Barcelona, també havia fundat el setmanari esportiu La Rambla. Esport i ciutadania el 1930, va ser diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al congrés espanyol els anys 1931, 1933 i 1936, i va presidir el RACC entre 1933 i 1934. El seu màxim triomf al capdavant del Barça va ser que va aconseguir la tornada de Samitier.
Com a diputat que era, el 4 d'agost de 1936 va viatjar a Madrid per reunir-se amb d'altres republicans que havien resistit l'alçament militar. El 6 d'agost, viatjant amb el cotxe oficial per la carretera de Madrid a A Coruña, no es va adonar que entrava en zona franquista. Un escamot de soldats sublevats el va afusellar sense cap judici previ quan va veure l'automòbil, que duia una senyera que el distingia com a diputat i que el feia representant de la demarcació de Barcelona i, per tant, de la legalitat republicana.
Homenatges populars
La seva figura no es va restituir públicament fins al cap de 60 anys, quan es va col·locar una làpida a l'indret on el van assassinar i una placa commemorativa al terra de davant del local que ocupava La Rambla -davant de l'actual Restaurant Núria de Barcelona-, sense que el club s'hi acabés d'implicar. Entre els promotors d'aquest homenatge hi havia l'actual president de Solidaritat per la Independència (SI), Toni Strubell, que juntament amb Josep Maria Solé i Sabaté i Carles Llorens va publicar el llibre Sunyol, l'altre president afusellat. Avui, SI ha emès un comunicat recordant també la figura de Suñol i Garriga
El 2006, en el 70è aniversari de l'efemèride, la Comissió de la Dignitat -també integrada per Strubell- li va organitzar un concert-homenatge, al qual llavors ja s'hi va afegir la junta barcelonista, presidida per Joan Laporta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada