AIRE CONDICIONAT

 Aire condicionat

Els estudiants estaven atrinxerats amagant-se del llançament de pedres organitzat per les senyores de la tercera edat del barri vell. Havien aconseguit tapiar les finestres amb mantes velles robades de les golfes i així amagar els seus moviments a les hordes enfurides que s’acumulaven al començament del carrer.

A l’interior de la biblioteca, el Joan començava a organitzar la defensa numantina de les posicions que tant volien aconseguir les velles que  eren fora. No en va estava tractant de doctorar-se des de feia anys en història amb una tesis sobre l'evolució de les tècniques militars en les assetjos als castells a les Illes Balears. Ara podria incloure a la tesis un cas pràctic, la defensa de la biblioteca de la Misericòrdia.

A la resta de les biblioteques mallorquines la situació no era gaire millor per als atrinxerats. Venien mal dades per als estudiants, ja que la proporció de forces els era absolutament desfavorable. Els carrers s’havien llançat a la conquesta de les biblioteques.

El mes d’agost havia estat absolutament catastròfic a l'Illa. El president havia dimitit i s’havia emportat al Carib trenta mil milions de pessetes i a les dues secretàries més maques que havia pogut trobar entre tot el funcionariat, mentre que la resta de polítics volia matar el president per haver marxat amb les secretàries.

Els controladors aeris francesos s’havien posat en vaga i no hi havia forma humana de que aterrassin els avions amb subministres per poder abastir la població. Els turistes no havien pogut tornar al seu lloc d’origen, els altres no havien pogut arribar i els hotels semblaven San Francisco en època de terratrèmols.

L’afer de les biblioteques ja era el darrer que podia passar. La companyia elèctrica no podia satisfer la demanda energètica i havia decidit que tan sols les biblioteques mantendrien l’aire condicionat. L’ordre l’havia donada el nou president de l’Illa, un professor que creia que si garantia les condicions òptimes per a l’estudi a la població es produiria un notable desenvolupament en la situació del país.

La conseqüència de la fi dels aires condicionats particulars es va traduir en un caramull de gent morta per asfíxia més algun ciutadà que, directament, va quedar fos sobre el sofà del menjador. Quan la població civil va saber que les biblioteques tenien aire condicionat -notícia que els mitjans de comunicació difongueren ràpidament per provocar la reacció de les masses socials- es tiraren al carrer, a la caça i conquesta d’un espai que mai no havien freqüentat.

     Els estudiants estaven disposats a defensar amb ungles i dents la seva posició privilegiada i pensaven vendre cara la derrota, si és que aquesta arribava a produir-se. Però en el moment més àlgid, quan els dos bàndols ja s'havien  preparat per a una batalla campal que semblava inevitable, va ocórrer un fet imprevisible.

Els cels s’obriren i va començar a diluviar. Va ploure tant i amb tanta d’intensitat que quinze dies després l’Illa s'havia convertit en un atoló i les estudiants més maques havien trasmudat en sirenes.