Pere Morey reivindica la bona salut de la novel·la històrica

L’escriptor mallorquí va aprofitar l’estada nord-catalana per presentar el llibre Pirènia, el país que mai no va existir

Sebastià Bennasar | 18/08/2011 | Vistes: 60

L'escriptor Pere Morey és un dels convidats a la Universitat de la Catalunya Nord. Foto: UCE

La novel·la històrica és un gènere que a casa nostra neix i reneix de les seves cendres com un au fènix en funció d'aquesta cosa tan complicada anomenada mercat editorial. Però Pere Morey Servera (1941) l'ha servada al llarg de la seva trajectòria literària i per això ahir va ser l'encarregat de conduir un dels tallers de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, a banda d'aprofitar per presentar Pirènia, el país que mai no va existir en una de les contrades que protagonitzen aquesta singular obra literària. En aquest sentit, Morey afirmà que "per unes hores he pogut creure que existeix realment Pirènia el país que mai va existir, als dos costats del Pirineu, amb una llengua, cultura i visió del món compartides. I el fet de presentar Pirènia a la UCE per ventura farà una mica més possible que algun dia sigui real".

L'escriptor assegurà a la seva intervenció que la novel·la històrica passa per un molt bon moment "amb autors tan llegívols com Patrick O'Brian o Richard Cornwell, però de vegades la proporció entre realitat i fantasia d'aquests i altres es decanta massa a favor de la segona, i això els lleva el valor didàctic, o si vols informatiu, que jo solc valorar molt".

Per a Morey, la novel·la històrica també passa per un moment excel·lent des del punt de vista de la creació a casa nostra: "També en català estam millor que mai, amb pesos pesants com Alfred Bosch, que novel·la la Història per als grans, i un mallorquí Guillem Rosselló, que segueix la deixant dels meus Anells de Boken Rau amb els seus llibres per als més joves,El petit foner i El petit romà. Tot bri fa garba".

En el seu taller de dues hores Morey va remarcar que la documentació és una passa vital per a la creació de novel·les històriques "si vols que el lector te cregui i aprengui història. No pots fer berenant d'un pa amb oli i tomàtiga i pebre de cirereta a uns personatges d'abans de 1500".

L'escriptor -que acaba de publicar el seu llibre de gènere negre, Els casos més espaterrants de l'inspector Tellini Alpesto- va assegurar que encara té molts projectes vinculats amb la novel·la hitòrica: "Em falta per completar la sèrie de Boken-Raus fins al present, i especialment novel·lar la resistència de Mallorca als Borbons, amb l'admirable episodi del talaier Guillem Riera, que es va enfrontar ell sol amb una colobrina a tres vaixells de línia i 300 mercenaris de Felip V" i explicà que està treballant en El desertor de Malta, la tercera part de la trilogia que començà amb El llaüt de vela negra i La magrana de foc. El llibre apareixerà a Columna el 2012.
Jornada inaugural

Comença la tasca
El president de la Societat Catalana de Sociologia, Joaquim Torres, impartí ahir la lliçó inaugural de la Universitat Catalana d'Estiu, on també intervingueren el conseller de Salut català, Boi Ruíz; el batle de Prada, Joan Castex; el president de l'equip rector de la UCE, Jordi Sales; i el director general d'Universitats i Recerca del Govern balear, Miquel Deià.