El Tea Party, la FOX i la influència
Pere Antoni Pons | 07/08/2011 | Vistes: 16
Crec que va ser el pensador Agustín García Calvo qui, en un joc de paraules amb tanta substància i enginy com mala llet i punteria, va encunyar el terme "mitjans de formació de masses", amb referència als habitualment anomenats mitjans d'informació.
Naturalment, aquesta voluntat "formativa" de les televisions, els diaris i les ràdios no és una novetat, ni tampoc un producte de l'actual societat de la informació. Fa anys, segles, que els governs, o els grups de poder d'una o altra classe, o els partits polítics, o les esglésies, han usat els mitjans de comunicació per donar forma -moral, ideològica, religiosa, etc- a la seva audiència. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi hagut també diaris, canals de televisió i emissores de ràdio d'un rigor i una objectivitat notablement exemplars, per als quals no era un objectiu la manipulació tendenciosa dels lectors, dels teleespectadors, dels oients.
Sigui com sigui, el que és ben segur que no havia passat mai és que hi hagués un panorama mediàtic tan variat com l'actual i, tanmateix, tantíssima gent preferís no fer-ne cas, optant per llegir només un diari, per escoltar només una emissora de ràdio i per veure només un o uns pocs canals de televisió, els quals els fan l'efecte de ser una sola cosa perquè tots són de la mateixa corda.
Aquesta propensió de la gent a tancar-se en una bombolla mediàtica que els reafirma en les seves conviccions perquè només hi troben allò que volen llegir, veure o escoltar, l'han sabuda satisfer/aprofitar molt bé alguns polítics i alguns periodistes molt espavilats. Aquest és el cas del Tea Party i, de rebot, de la cadena FOX, sense la qual no es podria entendre el protagonisme que, en menys de tres anys, ha aconseguit la facció més extremista del Partit Republicà.
En tot el debat sobre l'augment del sostre del deute que hi ha hagut als EUA, el Tea Party i la FOX han anat de la mà en la seva doble estratègia de xantatge al president Obama i d'amenaces contra els republicans més moderats, menys donats al rebentisme purista, més partidaris del compromís. No cal dir que l'èxit de la seva aliança ha estat incontestable. D'una banda, el Tea Party s'ha fet l'amo del Partit Republicà i ha posat Obama de genolls; de l'altra, la FOX ha demostrat una vegada més que la seva capacitat per incidir en la vida política nord-americana és molt superior a la de qualsevol CNN.
No sé si és per morbo o masoquisme, però de vegades veig la FOX. Funciona com un organisme de propaganda perfectament greixat, d'una eficàcia implacable. Mentre ha durat el debat sobre l'augment del sostre del deute, que Obama volia rescabalar pujant els impostos als que tenen més doblers, els periodistes de la FOX no han fet servir la paraula "ric", sinó l'expressió "job creators", creadors de feina. De la mateixa manera, gairebé cada vegada que parlen del Partit Demòcrata insinuen, o diuen clarament, que els seus membres i representants són "radical leftists who hate America", és a dir, uns esquerranosos radicals que odien Amèrica. Tot plegat és la mateixa retòrica, abrandada i simplista, que es pot escoltar en qualsevol míting del Tea Party on participin Sarah Palin, Michele Bachmann o Rand Paul.
La manipulació d'uns i altres és, en resum, persistent, total, fanàtica, descarada. I justament per això té tant d'èxit, fins i tot crea addicció: per la seva estridència hipnòtica i, especialment, per la seva capacitat de resumir la complexitat del món en un parell de fórmules maniquees i, després, indicar sense dubtes, amb un dogmatisme perversament reconfortant, quina és l'opció bona, el camí de la rectitud, la Veritat. El Tea Party i la FOX són, també, els models del PP i dels altaveus mediàtics que li són afins.
Naturalment, aquesta voluntat "formativa" de les televisions, els diaris i les ràdios no és una novetat, ni tampoc un producte de l'actual societat de la informació. Fa anys, segles, que els governs, o els grups de poder d'una o altra classe, o els partits polítics, o les esglésies, han usat els mitjans de comunicació per donar forma -moral, ideològica, religiosa, etc- a la seva audiència. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi hagut també diaris, canals de televisió i emissores de ràdio d'un rigor i una objectivitat notablement exemplars, per als quals no era un objectiu la manipulació tendenciosa dels lectors, dels teleespectadors, dels oients.
Sigui com sigui, el que és ben segur que no havia passat mai és que hi hagués un panorama mediàtic tan variat com l'actual i, tanmateix, tantíssima gent preferís no fer-ne cas, optant per llegir només un diari, per escoltar només una emissora de ràdio i per veure només un o uns pocs canals de televisió, els quals els fan l'efecte de ser una sola cosa perquè tots són de la mateixa corda.
Aquesta propensió de la gent a tancar-se en una bombolla mediàtica que els reafirma en les seves conviccions perquè només hi troben allò que volen llegir, veure o escoltar, l'han sabuda satisfer/aprofitar molt bé alguns polítics i alguns periodistes molt espavilats. Aquest és el cas del Tea Party i, de rebot, de la cadena FOX, sense la qual no es podria entendre el protagonisme que, en menys de tres anys, ha aconseguit la facció més extremista del Partit Republicà.
En tot el debat sobre l'augment del sostre del deute que hi ha hagut als EUA, el Tea Party i la FOX han anat de la mà en la seva doble estratègia de xantatge al president Obama i d'amenaces contra els republicans més moderats, menys donats al rebentisme purista, més partidaris del compromís. No cal dir que l'èxit de la seva aliança ha estat incontestable. D'una banda, el Tea Party s'ha fet l'amo del Partit Republicà i ha posat Obama de genolls; de l'altra, la FOX ha demostrat una vegada més que la seva capacitat per incidir en la vida política nord-americana és molt superior a la de qualsevol CNN.
No sé si és per morbo o masoquisme, però de vegades veig la FOX. Funciona com un organisme de propaganda perfectament greixat, d'una eficàcia implacable. Mentre ha durat el debat sobre l'augment del sostre del deute, que Obama volia rescabalar pujant els impostos als que tenen més doblers, els periodistes de la FOX no han fet servir la paraula "ric", sinó l'expressió "job creators", creadors de feina. De la mateixa manera, gairebé cada vegada que parlen del Partit Demòcrata insinuen, o diuen clarament, que els seus membres i representants són "radical leftists who hate America", és a dir, uns esquerranosos radicals que odien Amèrica. Tot plegat és la mateixa retòrica, abrandada i simplista, que es pot escoltar en qualsevol míting del Tea Party on participin Sarah Palin, Michele Bachmann o Rand Paul.
La manipulació d'uns i altres és, en resum, persistent, total, fanàtica, descarada. I justament per això té tant d'èxit, fins i tot crea addicció: per la seva estridència hipnòtica i, especialment, per la seva capacitat de resumir la complexitat del món en un parell de fórmules maniquees i, després, indicar sense dubtes, amb un dogmatisme perversament reconfortant, quina és l'opció bona, el camí de la rectitud, la Veritat. El Tea Party i la FOX són, també, els models del PP i dels altaveus mediàtics que li són afins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada