diumenge, 14 d’agost del 2011


Colom agafa embranzida

La galeria subterrània del monument estrena un espai comercial, que s'ampliarà en el futur i es confia que aporti més visitants

La Biblioteca de Catalunya recorda l'arquitecte del conjunt, nascut ara fa 160 anys

Unes turistes es fotografien divertidament davant del monument Foto: ORIOL DURAN.
El gran desconegut per als barcelonins, la gran visita indefugible per als turistes. Això és el monument a Colom, aquests dies més envoltat que mai de turistes que s'enfilen als cavalls, s'hi fotografien del dret i del revés i pugen al mirador, de vistes magnífiques, que hi ha al capdamunt. El monument es proposa viure ara una segona joventut, propiciada per un seguit de coincidències que donaran embranzida a aquest Colom que guaita Barcelona des del 1888.
Aquest estiu és el primer en què es pot veure l'ampliació del vestíbul del subsòl, que dóna accés al mirador. “Hem recuperat l'estructura original de l'accés a la torre”, comenta Ignasi de Delàs, subdirector general de Turisme de Barcelona, que és qui gestiona el monument. Es tracta d'una galeria que dóna la volta al monument i que, a més, ha permès obrir una altra porta, per la banda de la Rambla, amb un accés habilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
En una part d'aquesta galeria, hi ha una botiga de records de qualitat –sota la marca BCN Original, els productes de tall modernista triomfen–, i un punt d'informació turística. La idea de Turisme de Barcelona és donar-li “més usos” i completar l'oferta comercial. “Volem posar-lo més en actiu, que sigui un equipament que tingui un ús més rellevant, amb més activitat”, afirma De Delàs.
El 2010 van passar pel mirador de Colom 127.000 persones, i l'entrada costa 4 euros per als adults. És una xifra lleugerament inferior a l'anterior, a causa, apunten, d'aquestes obres que aleshores s'hi estaven fent. Per aquest 2011, que pot batre el rècord de turistes a Barcelona, confien fer créixer “significativament” aquesta xifra. De fet, la mitjana de visitants diaris sol situar-se en 700 persones, i un dia d'aquest agost, a les quatre de la tarda, ja anaven per les 600 persones. S'ha de tenir en compte que el mirador obre de dos quarts de nou del matí a dos quarts de nou del vespre.
Tot això coincideix amb una petita exposició al voltant de l'arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919) que ha obert aquest agost la Biblioteca de Catalunya. Si pocs barcelonins han pujat al monument a Colom (una enquesta d'aquest any del consorci turístic indicava que el 57,2% no hi havia entrat mai), encara deuen ser uns quants menys els que coneixen res sobre el seu arquitecte.
Ara fa justament 130 anys del concurs per fer el projecte del monument a Colom, que va ser inaugurat amb motiu de l'Exposició Universal del 1888. I fa 125 anys que van començar-ne les obres. Curiosament, la seva construcció va començar a fer-se al portal de la Pau. A la mostra, molt breu, hi ha documentació dels principals encàrrecs que va rebre Buïgas Monravà, tant a Catalunya com a l'Argentina i l'Uruguai. Per exemple, és autor també del projecte del balneari Vichy Catalan a Caldes de Malavella.
D'aquí a un parell d'anys, el 2013, es compliran 125 anys de la inauguració d'aquest singular monument, que ha esdevingut, com a mínim de portes enfora, una de les icones d'identitat de Barcelona. És molt possible que aleshores Colom acabi d'aixecar el vol.
125
anys
fa que es va començar la construcció del monument, que es va inaugurar el 1888, per l'Exposició Universal.
127.000
són els visitants
que va tenir el mirador de Colom l'any passat, xifra que Turisme de Barcelona espera fer créixer.
60
metres d'alçada
té el monument, que és de ferro colat i decorat amb grans grups escultòrics.

Creueristes: baixen i hi van

L'estiu és una de les èpoques de l'any en què es pot veure Colom més envoltat de turistes. Però no pensin que és l'única. És temporada alta al monument fins l'octubre. Per què? Doncs perquè l'octubre és el mes més fort pel que fa a l'arribada de vaixells de creuer al Port de Barcelona. I és clar, “el primer que veuen quan baixen a Barcelona és això”, subratlla la Beatriz, que treballa de cara al públic a l'interior del monument.
“És una vista molt maca, tant a l'hivern com a l'estiu, veus la Rambla magníficament, tot el casc antic, el port... té una posició estratègica, i els dies que hi ha vaixells de creuer, és espectacular”, puntualitza Ignasi de Delàs, subdirector general de Turisme de Barcelona.
L'entorn dels lleons i les escales per voltar el monument, fotografia segura de qualsevol visitant, són un punt obligat de trobada turística. Al nou espai habilitat al subterrani d'accés al mirador, el visitant hi trobarà, a més de la botiga de records (la tercera botiga BCN Original), un servei d'informació turística que pot ser de gran utilitat per qui acabi de desembarcar a la ciutat.
Amb vista al futur, Turisme de Barcelona estudiarà propostes per integrar, dins d'aquesta galeria –només utilitzada en una meitat– “terceres empreses que ampliïn l'oferta de serveis del monument”. Sigui quina sigui l'activitat comercial que s'instal·li en aquest espai, sembla clar que anirà car i buscat, tenint en compte que és un dels punts turístics de pas més assegurat. Fa cara de convertir-se en una galeria comercial de primer ordre.

Turistes

Turistes al peu del monument Foto: ORIOL DURAN.
al peu dels característics lleons que rodegen el monument

Un dit mític que fa mig metre de llargada

S'ha escrit molt sobre la direcció del dit de Colom que, segons el fullet informatiu per als turistes, “assenyala simbòlicament la ruta fins a Amèrica”. Ara, probablement el que és més desconegut és la mida d'aquest dit: fa 50 centímetres. A més, Colom té dos peus de diferent llargada. L'esquerre fa 1,13 metres, i el dret, 1 metre.
LA CRÒNICA

“Es pot pujar al dit?”

ANNA BALLBONA
Turistes al peu del monument Foto: O.DURAN.
Dos quarts de cinc de la tarda, una tarda d'agost, al monument a Colom. Hi ha cua de turistes al vestíbul per accedir al petit ascensor –no hi caben més de quatre o cinc persones– que permet pujar al capdamunt del monument, just a sota de l'estàtua. A aquesta hora, els turistes esperen entre 10 i 15 minuts per pujar-hi. I encara no es pot considerar l'hora punta, segons explica el personal que treballa en aquest símbol turístic per antonomàsia.
La pujada en ascensor –no aconsellable per a claustrofòbics– és molt breu. En sortir, el visitant s'hi troba un habitacle petit, i el terra fa una lleu baixada. Això, segons explica una treballadora que puja i baixa els turistes centenars de vegades durant el dia, fa que hi hagi “gent a la qual li fa por, gent que no és capaç de sortir i ha de tornar a baixar”. A banda d'aquest tràngol, que es dóna unes poques vegades, la majoria dels turistes queden impressionats per la vista de Barcelona. “Queden sorpresos que es pugui veure tot”, comenta la Beatriz, que treballa en el servei d'atenció al públic. De fet, els 360 graus de visió des de l'eix Colom permeten contemplar des del port i la Barceloneta, fins al Gòtic i la Rambla, des d'una nova perspectiva que propicia un gavadal de fotos.
“Hi ha una vista molt bonica”, destaca, de dalt estant, la Violaine, que ve de Marsella i s'està a la ciutat quatre dies. “Està molt bé, veus tota la ciutat”, declara, admirada, Dinera Luetni, de Suïssa. La visita dura poca estona; els turistes es belluguen com poden en l'estretor del passadís que volta l'ascensor –dues persones passen inclinant-se cap a la paret– i treuen les càmeres per les espitlleres obertes.
Coses curioses que demanen els turistes? N'hi ha a carretades. “Hi ha qui demana si es pot pujar al dit”, indica la Beatriz. D'altres demanen “si a dalt hi ha un restaurant”. Dubtes per a tots els gustos. També hi ha situacions compromeses: una nena es neguiteja dins de l'ascensor perquè s'ha deixat el seu Bob Esponja i una treballadora li acaba cantant la cançó d'aquest personatge de dibuixos animats per calmar-la. No és broma. Tot sigui perquè els turistes s'enduguin un record dolç de la seva visita barcelonina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada