dijous, 9 d’agost del 2012

ANTONI XUMET

Molt bones, us deixo una entrevista amb Antoni Xumet que va aparèixer a L'Espira del Diari de Balears a l'abril del 2010. Llàstima que els projectes no sempre arribin a bon port




“Em sobta que la gent no vegi el potencial dels llibres: la ubiqüitat”

Antoni Xumet és el director literari d’Edicions del Salobre

Els ulls blaus s’amaguen al darrere d’unes ulleres que el confirmen com a bon lector. Està magre, record dels anys en que jugava a tennis amb veritable entusiasme. Avui en dia encara ho fa, de tant en tant. Quan parla li és impossible dissimular els seus orígens pollencins. Antoni Xumet és el director literari de les Edicions del Salobre, una editorial mallorquina ben valenta que ha emprès una tasca capital de recuperació de poetes i escriptors de la literatura catalana, combinada amb la publicació de traduccions de primer ordre, com En els mars del Sud d’Stevenson. La conversa amb aquest home tranquil es produeix a Lisboa, pels seus carrers, on ens confessa una altra de les seves passions: la literatura portuguesa. El catàleg de El Salobre en dóna fe.


-Què suposa per a una editorial com El Salobre posar en circulació dos títols com els que acabau de treure d’un dels escriptors fonamentals que marquen el pas del segle XIX de cap a la contemporaneïtat estricta del XX com és el cas d’Stevenson?
-Per a nosaltres l’edició de dues obres de Stevenson, mai no publicades abans en català, suposa una gran felicitat ja que tenim així l’oportunitat d’incloure dos textos clàssics i d’un autor molt interessant en el nostre humil catàleg.

-En un moment en què des de les editorials es posen messions per recuperar els autors clàssics, per què us heu decidit a publicar aquests dos títols i no qualsevol altre?
-Abans de res, som lectors i en cada títol hi ha afinitats personals amb l’escriptor i Stevenson és ja un vell i estimat company de travessia.

-Així mateix, sou una editorial que també ha apostat per la recuperació d’escriptors capitals de la literatura catalana i especialment de poetes...
Potser perquè el buit en poesia és molt més gran dins el món de l’edició per qüestions que ara no venen al cas com les vendes mínimes o el risc editorial que comporta publicar poesia, però hem intentat ajustar-ho per poder-ho oferir als lectors interessats.

-Vàreu iniciar una línia de publicació d'autors portuguesos, que són una de les vostres debilitats. Com està el projecte de traducció de l’obra de Sophia de Mello?
-El projecte està pràcticament enllestit i si no hi ha cap daltabaix, és molt possible que s’editi dins aquest any 2010.

-Com veis com a editor el futur dels ebooks, que segurament deu contrastar bastant amb el plantejament d’una editorial petita com la vostra?
-No sabria donar-ne una opinió ferma, perquè encara tot és molt eteri. El que sí crec és que els dos suports conviuran. Dubt molt que el suport paper desaparegui del tot.

-A més a més, teniu una triple vessant, perquè sou també escriptor i traductor. En aquest sentit, què suposà el premi a la vostra traducció d’Eugénio de Andrade?
-Un estímul per continuar aprenent. No sóc traductor i el premi en qüestió l’hauríem d’haver dividit entre tota aquella gent que em recolza en aquest sentit: Marta Ferré, Antoni Picornell, Biel Sampol, Perfecto Cuadrado, ells són els vertaders artífexs i els entesos.

-I encara més, perquè ara treballeu de bibliotecari. Quin paper han de tenir les biblioteques en la societat de la informació? I el llibre tal i com el coneixem?
-La gent és curiosa de mena. I em sobta que sent així la gent no vegi en els llibres el seu vertader potencial, el do de l’ubiqüitat: en un prestatge pots trobar títols que et poden portar a qualsevol lloc de l’univers, terres imaginàries; et permeten ser tants d’altres personatges... què més es pot demanar a un objecte tan senzill en aparença? Doncs dins d’una biblioteca hi ha tots aquests móns als quals hi hem d’afegir el del coneixement. El llibre és quasi perfecte, tot i que sóc conscient que ocupa espai i que costa diners, però mai és una despesa sinó una inversió (i ho dic des de la meva vessant de lector).

-Cap a on va Edicions del Salobre?
-Té l’humil intenció d'anar confegint un catàleg coherent i que això comporti, si els temps són favorables, la seva consolidació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada