Massa blocs a la vegada, massa dispersions. Ara unifico tots els esforços en aquest únic espai on s'uneixen algunes de les meves passions: la literatura, la novel·la negra, Portugal, el periodisme. Tot per intentar saber perdre, com la novel·la de David Trueba, perquè saber perdre ja és una victòria
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jaume benavente. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jaume benavente. Mostrar tots els missatges
divendres, 13 de maig del 2011
JAUME BENAVENTE, l'UNIVERS
Aquests dies he estat treballant ben ferm al voltant de l'obra de Jaume Benavente. El motiu ha estat la redacció d'una guia de lectura per a la secundària dedicada a aquest autor i bon amic que tot just s'acaba d'iniciar en el gènere negre. De la lectura per primera vegada d'algunes de les seves obres i de la relectura d'altres he arribat a la conclusió que Benavente és un creador singular i diferent perquè la manera que té de treballar és la creació d'un univers -jo l'anomeno l'univers benaventià- més que no pas anar creant llibre a llibre. És el que en diem un creador d'obra, entesa aquesta com a conjunt. He gaudit moltíssim amb el seu "Viatge d'hivern a Madeira" i ha estat una sorpresa trobar-me amb la seva primera novel·la llarga, "Nocturn de Portbou, una novel·la del tot extraordinària. Benavente és un d'aquests escriptors que tothom hauria de conèixer i llegir, no només perquè ens faríem un poquet més savis sinó perquè el seu univers és una constel·lació que paga molt la pena.
Etiquetes de comentaris:
jaume benavente,
Literatura catalana
dilluns, 18 d’abril del 2011
HISTÒRIA D'AMOR A SARAJEVO, JAUME BENAVENTE
En Jaume Benavente és un d'aquests escriptors singulars que tenim a les nostres contrades. La seva prosa busca la construcció d'atmosferes, de densitats i a poc a poc aconsegueix arrossegar el lector. He llegit bona part de la seva obra per adults i ara per primera vegada m'he endinsat en el seu món per a adolescents. Ho he fet de la mà de la Selma, la protagonista d'aquest llibre ambientat en els dies més durs del setge de Sarajevo. La novel·la és molt bona. No en féu cas de la portada, que per a mi és absolutament desastrosa, i entreu a les pàgines de Benavente. Sens dubte viatjareu a l'horror, a una mena d'horror estrany i dolorós que té el seu epicentre en la destruïda biblioteca de la ciutat. És un llibre que s'ha de llegir perquè no hem d'oblidar.
Etiquetes de comentaris:
jaume benavente,
Literatura catalana,
Música
Subscriure's a:
Missatges (Atom)



