Els Antònia Font, estrelles literàries
La banda illenca apareix en els textos d’algunes de les novel·les més exitoses de la temporada
Sebastià Bennasar | 16/08/2011 | Vistes: 25
Portada del llibre de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera. Foto: S.Bennasar
Els Antònia Font s'han convertit en uns dels grans protagonistes musicals d'aquest estiu. La publicació del seu darrer treball, Lamparetes, a la primavera, els ha obert les portes per ser els caps de cartell en moltes de les cites habituals de la temporada i, fins i tot, han actuat en un dels festivals més prestigiosos, com ara el dels Jardins de Cap Roig, al terme municipal de Palafrugell. Tot això -incloses les bones crítiques a la premsa i un constant boca-orella a les xarses socials- seria normal per a una banda de tanta qualitat com la illenca.
Allò que ja no és tan habitual és que un grup de música es converteixi en banda sonora... de la millor literatura catalana actual. Idò bé, això és el que ha passat amb els mallorquins Antònia Font. Les dues autores revelació d'aquesta temporada, Bel Olid i Marta Rojals, els han inclòs en les seves respectives novel·les. En el cas de la Bel Olid, la incorporació dels mallorquins no és tan important, perquè la seva novel·la, Una terra solitària, guanyadora del premi Documenta i publicada per Empúries, té una banda sonora per on desfilen la flor i nata de la música del país.
De fet, s'ha de recordar que a la proposta musical d'Olid s'hi inclouen altres referències insulars. En aquest cas, Petit, el projecte musical de Joan Castells, que també ha tret un nou EP de quatre cançons a final de la primavera, un treball molt intimista que ja ha presentat en directe algunes vegades a Mallorca. En canvi, en el cas de Marta Rojals, la presència dels Antònia Font és més marcada perquè assenyala un dels punts d'inflexió de la novel·la Primavera, Estiu, etcètera, que ja ha arribat a la tercera edició. El punt de concomitància entre les dues escriptores no és tan sols que hagin incorporat banda sonora a les seves novel·les: per a les dues es tracta de la seva primera incursió en el gènere, les dues autores tenen una edat similar (Olid és del 1977 i Rojals, del 1975) i les dues parlen de dones a la trentena, amb una proposta que indaga en els orígens familiars.
I per què els Antònia Font? Doncs, Marta Rojals ho té molt clar: "No els vaig triar de manera conscient, simplement m'encanten. D'ells només te'n puc dir que, al seu costat, musicalment parlant, tot em sembla simple i quantificable, antic i descriptible. No els puc definir si no és a través d'una interminable negació d'adjectius".
Així, els Antònia Font -un dels grups amb més referències literàries en les seves lletres, des d'Apollinaire fins a Monterroso, passant per Cortázar- també han triomfat en el panorama literari més contemporani. I això que encara no havien tret el Lamparetes.
Allò que ja no és tan habitual és que un grup de música es converteixi en banda sonora... de la millor literatura catalana actual. Idò bé, això és el que ha passat amb els mallorquins Antònia Font. Les dues autores revelació d'aquesta temporada, Bel Olid i Marta Rojals, els han inclòs en les seves respectives novel·les. En el cas de la Bel Olid, la incorporació dels mallorquins no és tan important, perquè la seva novel·la, Una terra solitària, guanyadora del premi Documenta i publicada per Empúries, té una banda sonora per on desfilen la flor i nata de la música del país.
De fet, s'ha de recordar que a la proposta musical d'Olid s'hi inclouen altres referències insulars. En aquest cas, Petit, el projecte musical de Joan Castells, que també ha tret un nou EP de quatre cançons a final de la primavera, un treball molt intimista que ja ha presentat en directe algunes vegades a Mallorca. En canvi, en el cas de Marta Rojals, la presència dels Antònia Font és més marcada perquè assenyala un dels punts d'inflexió de la novel·la Primavera, Estiu, etcètera, que ja ha arribat a la tercera edició. El punt de concomitància entre les dues escriptores no és tan sols que hagin incorporat banda sonora a les seves novel·les: per a les dues es tracta de la seva primera incursió en el gènere, les dues autores tenen una edat similar (Olid és del 1977 i Rojals, del 1975) i les dues parlen de dones a la trentena, amb una proposta que indaga en els orígens familiars.
I per què els Antònia Font? Doncs, Marta Rojals ho té molt clar: "No els vaig triar de manera conscient, simplement m'encanten. D'ells només te'n puc dir que, al seu costat, musicalment parlant, tot em sembla simple i quantificable, antic i descriptible. No els puc definir si no és a través d'una interminable negació d'adjectius".
Així, els Antònia Font -un dels grups amb més referències literàries en les seves lletres, des d'Apollinaire fins a Monterroso, passant per Cortázar- també han triomfat en el panorama literari més contemporani. I això que encara no havien tret el Lamparetes.
