LA MEVA CRÒNICA DE SANT JORDI

Vaig començar el dia a l'esmorzar del Regina. Hi havia molta varietat, tant d'escriptors com de canapés. Igual que d'escriptors. Era el primer moment de multituds i de suades. Jo havia començat comprant els llibres de Sant Jordi mitja hora abans: Dona de Porto Pim del Tabucchi; L'ombra de l'eunuc del Jaume Cabré, perquè la Umbelina considera que és Déu; i Els Castellans, del Puntí. Després de l'esmorzar al Regina, amb amics, coneguts i saludats, que diria el mestre Pla, me'n vaig anar xino-xano a l'Espai Mallorca. Duia els diaris dins la bossa amb tot el que regalaven/ i o/ venien. Des d'allà, en un metro estibat de gent i de pares amb cotxets de nens assassins, fins al carrer Aragó amb València. Vaig compartir taula amb el Gabriel Pernau i amb la Lena Valenti, una escriptora que s'ho ha fet tot amb l'ajuda del seu novio per vendre més de 25.000 exemplars i convertir-se en un fenòmen acollonant i acollonidor. De tornada cap a casa, immersió en la bogeria de les Rambles i reforçament de la meva idea de la sociopatia, però encara no sabia què m'esperava. A tot això, un sol llibre signat, això sí, a la Dolors Udina, que compensa de llarg tota la cua de les lectores de Valenti, molt respectables però diguem-ne diferents. Dino a casa -finalment hi havia aconseguit arribar- mentre miro els diaris. I després, novament al carrer. Per sort fa fresqueta. No trobo la paradeta on havia de signar. Desesperació? Sí, i increment de sociopatia. Total, pujo a Gràcia amb el tren. Arribo d'hora i vaig a un Fornet de'n Rosend on, per variar, la cambrera de vés a saber on, no m'enten. Confon cacaolat amb coca-cola i quiche de pernil amb croissant. La primera confussió la puc entendre, la segona no. Em mantenc ferm en català tot i la seva evident cara de fàstic. Acaba atenent-me l'altra cambrera que sí que m'entén perquè és de Gràcia de tota la vida i em demana perdó molt educadament. No els deixo propina ni de conya. Vaig a Maite Libros. Torna a haver-hi el Gabriel i l'Empar Fernàndez. No trobo el llibre del Jordi Llovet, però com que no ve ningú a signar fem una tertúlia la mar de maca. Baixò amb la Dolors, la meva editora, de cap a la Catalònia. Sensació de ser un mico de fira. A la nostra parada hi ha el Risto Mejide, un altre tipus que no conec però que ven molt. Em sec a la vora de la Nadia Ghulam, la coautora de El Secret del Meu Turbant. És encantadora. En quatre anys a Catalunya parla un català molt encoratjador i és molt simpàtica, sempre vol ajudar. Hi ha en Pau Faner fastiguejat que diu que nosaltres, els literaris, no hauríem de venir a aquest circ. Té raó. Per sort a mi m'ha tocat un bon lloc. Plego ràpid i me'n vaig cap a casa. Per descomptat, això de la literatura és ben bé una altra cosa. Això sí, a la foto hi surto.