Llegit a la biografia de Hammett

No es fácil decidir ser escritor. Es una decisión arriesgada con la que uno se condena a sí mismo, casi sin remedio, al fracso y a los reveses, pues se trata de una búsqueda que en un momento dado seduce a mucha gente, a pesar de que muy pocos son los que triunfan; es una cuestión de temperamento, quizá, o de perserverancia. Hammett enviaba historias y poemas como mensajes de náufrago en botellas desde la isla desierta de San Francisco. No tenía amigos escritores y nadie con quien hablar de libros. Trabajaba en la mesa de la cocina, laborioso, decidido, obstinado.

DIANE JOHNSON

L'apartament de Mailer (Sebastià Alzamora)

L'apartament de Mailer

SEBASTIÀ ALZAMORA 

| Actualitzada el 19/04/2011 00:00

Un fill de Norman Mailer ha posat a la venda l'apartament que el novel·lista va habitar a Brooklyn, al número 142 de Columbia Heights, Nova York. Qui en vulgui veure una imatge o tenir-ne més informació pot buscar la referència al blog City Room , de la pàgina web del New York Times . D'entrada, però, que sàpiguen que Michael, el fill de Norman Mailer, en demana dos milions i mig de dòlars. Ho justifica per l'excel·lent situació de l'apartament (se situa a la planta superior, amb accés al terrat des de dins de la vivenda, d'un immoble que és a tocar de la cèlebre Promenade de Brooklyn, amb vistes al port) i per la càrrega mítica que conté: a més del seu pare, considerat un gegant de la literatura americana moderna, el bo d'en Michael recorda que personatges com Bob Dylan, John Lennon o Hunter S. Thompson passaven en alguna ocasió per can Mailer per fer-hi una copa (o dues). No vull entrar en comparacions odioses (i idiotes), però costa d'imaginar que aquí un pis o una casa es pugui vendre a un preu astronòmic només perquè hi hagués viscut Joan Sales, i Blai Bonet o Mercè Rodoreda hi haguessin anat a sopar.

I és que aquí de tant en tant santifiquem -de manera laica i gasiva, això sí- algun personatge, però en general tenim poca tirada a la mitificació. Just a l'inrevés dels americans, als quals "els encanten les merdes molt grosses", per dir-ho amb paraules d'un altre novel·lista d'aquell país, James Ellroy. Per això projecten les seves figures més prominents a la resta del món, cosa que aconsegueixen fins i tot amb els escriptors. Mailer, per exemple, pertany al nucli dur dels anomenats anys daurats de la novel·la americana, els que van seguir a la II Guerra Mundial, i té com a companys de generació personatges de la talla de Truman Capote i Gore Vidal. En moltes coses són temperaments oposats, però tots tres -Mailer, Capote i Vidal- eren tan brillants com ambiciosos, i tots tres volien -Mailer dixit - "arribar a la gent i, d'aquesta manera, influir una mica en la història" del seu temps. Tots tres ho van aconseguir. Truman Capote va escriure: "De tota la gent que va començar a publicar al mateix temps que jo, només n'hi ha tres a qui tothom coneix: Gore, Norman i jo. El talent no és prou per explicar-ho. Hi ha d'haver algun factor X, alguna cosa especial que ens fa mantenir-nos a dalt de tot". No cal dir que també eren terriblement competitius. Quan Truman Capote va morir, Gore Vidal es va limitar a declarar: "Crec que és un gran pas en la seva carrera". I Mailer li va ventar un parell de mastegots a Vidal als camerinos d'uns estudis de televisió. La república de les lletres ja les té, aquestes coses.

En fi, en aquesta setmana santjordiera l'encertaran si trien alguna novel·la de qualsevol d'aquests tres escriptors i s'asseuen tranquil·lament a gaudir-ne. I si van a Nova York, no deixin de passar per davant del 142 de Columbia Heights, a veure si el fill de Mailer ha aconseguit vendre l'apartament a algun mitòman empedreït (i carregat de pasta).

AQUESTS AMERICANS ESTAN BEN TARATS

LLIBRES

La novel·la 'Un món feliç' se situa en el tercer lloc dels llibres més 'odiats' als EUA

Els nord-americans prohibirien Huxley

El 1932, quan es va publicar, 'Un món feliç', d'Aldous Huxley, ja va ser prohibit a Irlanda. 79 anys més tard, molts nord-americans el prohibirien, segons l'informe anual de l'Associació de Biblioteces d'Amèrica (ALA), que situa el llibre futurista de l'autor anglès en el tercer lloc dels volums que més queixes dels lectors ha provocat.

ANDREU GOMILA 

Barcelona | Actualitzada el 14/04/2011 12:51

Aldous Huxley

Segons l'ALA, els lectors es queixen per les escenes de sexe explícit, un llenguatge "ofensiu" i una certa "insensibilitat". Un món feliç és l'únic clàssic de la literatura que es troba a la llista del 2010 de l'Associació, que cada any recopila les queixes de bibliotecaris, mestres, individus i informes de premsa al voltant del contingut dels llibres que es publiquen als Estats Units i que insten les administracions a censurar parcial o totalment una obra.El 1980 la novel·la de Huxley ja va ser prohibida de les escoles d'un poble de Missouri. I al 1993, es va intentar treure de les classes de Califòrnia. Aquest cop, però, sense èxit.

La novel·la de Huxley és l'únic clàssic de la llista. A la del 2009, hi havia volums com El vigilant en el camp de sègol, de J.D. Salinger, El color porpra, d'Alice Walker, o Matar un rossinyol, de Harper Lee, que estaven entre els deu llibres amb més queixes. Però l'any passat van ser els bestsellers contemporanis els que van aixecar més ires. Des del llibre postapocalíptic de Suzanne Collins The Hunger Games fins al juvenilCrepuscle de Stephenie Meyer.

Al capdamunt de la llista trobem And Tango Makes Three, un llibre infantil que explica la vertadera història de dos pingüins emperadors que adopten un pollet al Zoo del Central Park de Nova York. El volum, informa l'ALA, s'ha trobat altres vegades entre els més odiats en els últims cinc anys i torna al número 1 després de ser al 2 al 2009. Hi hagut desenes d'intents de prohibirAnd Tango Makes Three a les biblioteques públiques per part dels que pensen que "és inadequat per al seu grup d'edat", fa apologia de la "homosexualitat", o té "un punt de vista religiós" inapropiat. En segon lloc hi ha The Absolutely True Diary of a Part-Time Indian, de Sherman Alexie, acusada de contenir un llenguatge ofensiu, sexe explícit i massa violència.

"Mentre avalem amb fermesa el dret de cada lector a triar o rebutjar un llibre per ells mateixos o les seves famílies, als que no els agrada un llibre en particular no haurien de tenir el poder de privar els altres lectors d'accedir i llegir el llibre en qüestió", diu Barbara Jones, directora de l'oficina de llibertat intel·lectual de l'ALA.  "Com a membres d'una societat plural i complexa, hem de tenir lliure accés a un ampli ventall de punts de vista sobre la condició humana a fi de fomentar el pensament crític i la comprensió. Hem de protegir un dels més preciosos dels nostres drets fonamentals, la llibertat de llegir", afegeix.