LA LLISTA (RARA) DE SANT JORDI

73 llibres per sant Jordi.

Arriba la data més assenyalada i aquest bloc vol fer 73 propostes, perquè sí, perquè ens agraden els números no rodons Som-hi. I pensau que els 7 llibres en castellà són només per si la data us agafa a les Espanyes i no teniu cap llibreria en català a prop (a Madrid hi ha la Blanquerna i per tant no hi ha excusa). El criteri, totalment subjectiu. L’ordre, també.

Fora de categoria

*Odissea. Versió de J.F.Mira.

1-10 novel·les negres en català

-Torn de nit. Agustí Vehí.

-Emulsió de ferro. Sebastià Jovanni

-Ginesta pels morts. Agustí Vehí.

-Cabaret Pompeya. Andreu Martín.

-Fronts oberts. Pau Vidal.

-L’escala del dolor. Albert Villaró.

-32 morts i un home tranquil. Llort.

-Mans Lliures. Jordi de Manuel.

-Ombres en la nit. Ferran Torrent.

-Vampíria Sound. Pep Blay.

2-11 llibres de narrativa

-Jo confesso. Jaume Cabré

-Primavera, estiu, etc. Marta Rojals.

-Una terra solitària. Bel Olid.

-Crim de sang. Sebastià Alzamora.

-Vides desafinades. Xavier Aliaga.

-Cada família, un porc. Hilari de Cara.

-Branko, el Dàlmata. Rafael Bernabeu.

-Curial e Güelfa. Anònim.

-A butxacades. Joan Todó.

-Plantes d’interior. Borja Bagunyà.

-Gats al parc. Alba Dedeu.

3-12 traduccions del portuguès

-L’hoste de Job. José Cardoso Pires.

-El delfí. José Cardoso Pires.

-Un gos com nosaltres. Manuel Alegre.

-Ahir no et vaig veure a Babilònia. Antonio Lobo Antunes

-Escrits sobre Catalunya i Ibèria. Fernando Pessoa

-La ciutat i les serres. Eça de Queirós.

-La il·lustre casa dels Ramires. Eça de Queirós.

-En nom de la terra. Vergílio Ferreira.

-Te’m morires. José Luis Peixoto.

-La casa i la flaire dels llibres. Maria do Rosario Pedreira (poesia)

-El viatge de l’elefant. José Saramago.

-L’any de la mort de Ricardo Reis. José Saramago.

4-11 llibres amb Portugal de fons

-El talent. Jordi Nopca.

-Llums a la costa. Jaume Benavente.

-Direcció Lisboa. Josep Pla.

-Ni una paraula de mes. Eloi Vila.

-Viatge a l’Alentejo. Rafa Vallbona

-Viatge d’hivern a Madeira. Jaume Benavente.

-El submarí perdut. Lluís Llort.

-Pessoanes. Ponç Pons.

-Noms a la sorra. Lluís Anton Baulenas

-L’impostor accidental. Salvador Casas.

-Fado. Xulio Ricardo Trigo.

5-11 llibres de no ficció

-Joan Fuster. Obra Completa.

-La cua de palla. Retrat en groc i negre. Àlex Martín i Jordi Canal.

-L’àngel adolescent. Roberto Mosquera.

-Tor, tretze cases i tres morts. Carles Porta.

-Agent 447. Gemma Aguilera.

-Joan Solé i Pla. Un separatista entre Macià i Companys. Joan Esculies.

-Cambó. Heribert Barrera.

-Adéu a la universitat. Jordi Llovet.

-Diari d’uns anys. Montserrat Roig.

-Història del moviment anarquista a Espanya. Josep Termes.

-Barraques. Laura de Andrés.

6-10 llibres de poemes

-Els cossos oblidats. Salvador Iborra.

-Gebre als vidres. Antoni Vidal Ferrando.

-L’estiu del Tonight tonight. Laia Martínez.

-Envit-i-gatge. Pere Bergas.

-Cilici. Jaume Pons Alorda.

-Fúria. Lucia Pietrelli.

-Akbar. Pau Vadell.

-Missa Pagesa. Dolors Miquel.

-La cabra que hi havia. Blanca Llum Vidal.

-Obra completa. Damià Huguet.

7-7 llibres en castellà

-El día de mañana. Ignacio Martínez de Pisón

-Operación gladio. Benjamín Prado.

-Los muertos. Jorge Carrión.

-Saber perder. David Trueba.

-Notas de un viaje a Oriente. Julián Marías.

-Paseos con mi madre. Javier Pérez Andújar.

-Por el bien del imperio. Josep Fontana.

QUADERN D'ESTIU

EN AQUESTA ÈPOCA EL CONSUM DE GELAT ENS POT EVOCAR RECORDS A LA MANERA DE LA MAGDALENA DE PROUST, PERÒ EN VERSIÓ EFÍMERA

Llepa, llepa que es desfà

16/08/11 02:00 - BARCELONA - LLUÍS LLORT

Els gelats s'adapten a les modes, tot i que siguin tan temporals com un mundial de futbol Foto: FRANK MAY.

1

A la base de dades del Ministeri de Cultura només hi ha tres llibres amb la paraula ‘gelat'
al títol català

Altres articles de l'autor

• 02/08/2011 Visita al Museu Víctor Balaguer
• 21/07/2011 La substància del fum

Més articles ...

Notícies de ...

• Barcelona

A les contrades mediterrànies, l'estiu és temps de gelats. A les nòrdiques, ho és tot l'any. Potser per això no és estrany que el gelat pugui evocar-nos records centrats en l'estiu, com si fos un cadàver de cornet que la mà infantil no ha sostingut amb prou fermesa i ara es desfà lentament damunt les rajoles del carrer, esdevenint un material enganxós i capritxós com el vol de les mosques que l'assetgen.

Si ens posem nostàlgics, podríem fer una llista de gelats que van endolcir-nos estius pretèrits, com el Drácula, que et deixava la llengua de color morat i un regust de cola, maduixa i vainilla molt millor del que es podia esperar a priori. El Frigo Dedo: mai un gelat ha estat més suggeridor; bé, encara ho seria més si el consumís la Lolita de Nabokov; amb la versió menys glamurosa: Frigo Pie. El Nifty, un deliciós fantasma de vainilla amb el somriure i els ulls de xocolata que, en algunes promocions, tenia un pal de xiclet de gust i textura repugnants.

En un món marquetinguitzat, l'àmbit del gelat s'adapta de seguida a les exigències comercials i les modes, com els caps de plàstic de personatges de dibuixos animats amb gelat a l'interior, de La Mallorquina. El coet anomenat Camy Jet, que tenia aquella caputxeta de xocolata que no superava la primera envestida; la versió original no duia caputxa, però regalaven ninotets de plàstic que representaven cosmonautes. El Calippo, de final indefectiblement llefiscós, que hauria de permetre primer ingerir el xarop i al final la part més refrescant. A la platja, els llampants gelats de pal de taronja o llimona (Popeye, en versió cilíndrica), quina frescor esquitxaven reflectint el sol, i acompanyats per les cantarelles dels venedors ambulants,“al rico bombón helaaado!”.

I, a banda dels gelats d'autor i del mar de gustos que actualment podem trobar comercialitzats, queden els pots de quilo de format més ianqui i els clàssic cortes, cornets i copes, amb gelats a granel o en barra tricolor, galeta i consumits com un veritable símbol estival.

Buscant relacions entre gelat i literatura, per llepar lletres amb fonaments culturals, és curiós que a la base de dades del Ministeri de Cultura només he localitzat tres llibres amb la paraula gelat al títol. Obres de ficció, no tractats gastronòmics ni viatges a l'Antàrtida. Gelat de maduixa, d'Antònia Vicens (Editorial Fernando Torres, 1984), Quaranta-sis contes i un gelat, de Vicens Marçà (Onada edicions, 2005) i Fredoroses, fregitel·les i frigorífics: un conte d'amor i gelats, de Margaret Mahy (La Magrana, 1997).

En castellà, originals o traduïts, n'hi ha uns quants més, però tampoc gaires: El corazón helado, d'Almudena Grandes (Tusquets, 2007), El cortejo nupcial helado en la nieve, d'Ismail Kadaré (Alianza, 2001) i alguns títols antitètics, com ara Fuego helado, Infierno helado, Perdidos en el desierto helado...

Però buscant buscant he topat casualment amb una connexió gelada de nivell, popular i mig oculta. El gran etnòleg i folklorista Joan Amades es diu de segon cognom... Gelats!

Nascut al barri del Raval de Barcelona el 1890, l'estudiós Amades no va deixar de dur a terme investigacions etnogràfiques fins que va morir el 1959, i això que el 1947 va patir una hemiplegia. El que sí que va deixar per dedicar-se al cent per cent a la seva passió va ser l'ofici de llibreter. Excursionista i esperantista, aquest membre de l'Ateneu Enciclopèdic Popular té una producció molt extensa, en què destaca el Costumari Català (1950-1956), Les diades populars catalanes (1932-1949), Les cent millors cançons populars de Nadal (1949), Refranyer català comentat (1951) i Les cent millors rondalles populars(1953), entre unes 120 referències més. Cap, però, dedicada al gelat, llàstima.

Darrera actualització ( Dimarts, 16 d'agost del 2011 02:00 )

En defensa dels clàssics

De vegades, els treballs de màster te permeten petites alegries. No sabem si dimarts l'exposició funcionarà o no, però li hem posat tota la nostra ànima. La Karen Vinasco, el Miquel de la Rosa i jo, hem fet un repàs del segle XIX a través de les novel·les de l'època, que serveixen perfectament per explicar el llarg segle, i de les pel·lícules que s'hi inspiren. Lògicament hem hagut de fer una sel·lecció, i no ha estat fàcil. I tot això em fa pensar en llibres com el de Vicenç Pagès sobre el canon de la literatura juvenil i en com de bé m'ho vaig pensar amb Verne, Kipling, Conrad, Stevenson, London i companyia. Aquests són els autors que mai no haurien d'haver abandonat les aules, perquè ells són els que ens ensenyen a imaginar, i sense la capacitat d'imaginar, mai no podrem pensar en móns millors. Són llibres als quals hem de tornar!