Una de les coses que es poden dir quasi certes és que no hi ha novel·les dolentes d'Andrea Camilleri, ni les negres ni les de tipus històric (segur que n'hi ha de més fluixes unes que altres, però no dolentes). "El camp del Terrissaire" ens presenta -novament en traducció de Pau Vidal- una nova novel·la de la sèrie Montalbano i, per a mi, una de les més aconseguides. El cas és important, però ho és molt més les relacions humanes d'aquesta guarda sensacional de personatges secundaris que acompanyen Montalbano. Una bona aposta.
Edicions 62,
març del 2011, 255 pàgines.
Massa blocs a la vegada, massa dispersions. Ara unifico tots els esforços en aquest únic espai on s'uneixen algunes de les meves passions: la literatura, la novel·la negra, Portugal, el periodisme. Tot per intentar saber perdre, com la novel·la de David Trueba, perquè saber perdre ja és una victòria
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura italiana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Literatura italiana. Mostrar tots els missatges
diumenge, 13 de novembre del 2011
EL CAMP DEL TERRISSAIRE
Etiquetes de comentaris:
Andrea Camilleri,
Literatura italiana,
notes de lectura,
novel·la negra
TABUCCHI I LES AÇORES
La literatura fragmentària, de dietari mesclat amb narracions, de narracions mesclades amb la vida, és un gènere per si mateixa. Un dels escriptors que l'ha freqüentada amb molt encert és Antonio Tabucchi, (Vecchiano, 1943), a un llibre sensacional com és Dama de Porto Pim, publicat per Edicions 62 en la traducció de Pau Vidal (garantia absoluta). Les illes Açores són el referent per a aquests paisatges, per a aquestes reflexions sensacionals i meravelloses, per a aquestes petites proses escrites originalment el 1983. L'ànima i esperit dels baleners sura en un llibre estrany, fascinador. Tabucchi és el més portuguès dels escriptors italians, com demostren obres com "Afirma Pereira", "Rèquiem", "El tres últims dies de Fernando Pessoa" o "El cap perdut de Damasceno Monteiro", però en aquest llibre ens trasllada ben bé al mig de l'Atlàntic. Una petita joia.
Etiquetes de comentaris:
Literatura italiana,
notes de lectura
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

