Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bartomeu Fiol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bartomeu Fiol. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’agost del 2011


Cultura | Cultura

Moll publicarà un dietari inèdit de Bartomeu Fiol

El nou volum, continuació d’Entre Cavorques i Albió, tindrà com a títol Entre Cavorques i Brandenburg, referit entre els anys 2007 i 2009. Francesc Moll confia que sigui al carrer abans de final l’any

Carles Domènec | 11/08/2011 | Vistes: 40
L'escriptor morí dilluns capvespre a 77 anys.
A títol pòstum, el dietari de Bartomeu Fiol (Palma 1933-2011) Entre Cavorques i Albió, que recollí un notable èxit de lectors i, sobretot, de crítica, tindrà continuïtat en un segon volum titulat Entre Cavorques i Brandenburg Dietari de feina i viatges. 2007-2009, que publicarà Editorial Moll. "Tenim l'original a punt i, com a homenatge a Bartomeu Fiol, intentarem publicar el llibre tan aviat com sigui possible, tal vegada a final d'any", explicà l'editor Francesc Moll, qui avançà que "seguirà el mateix esquema del primer llibre, una barreja de dietari amb breus assajos sobre els escriptors alemanys que ell tant coneixia i apreciava".

Si, en el primer dietari, Fiol redactava un quadern d'escriptor que comprenia des del mes de juliol de l'any 2000 fins al 28 de febrer del 2002, amb la intenció de preparar i deixar constància d'una visita acadèmica a Anglaterra que acabà frustrant, en el segon volum l'autor es refereix a Alemanya entre els anys 2007 i 2009. "És un exemple d'allò que haurien de ser aquest tipus de llibres per part d'un bon escriptor, que obtingué el Ciutat de Palma", afegí Moll. 

El crític nord-americà Sam Abrams, prologuista en el primer dietari, declarà que "el primer tom sobre un viatge a Anglaterra era un assaig general; i que en el segon, Fiol aprofita la idea de viatge com a símbol de la vida" i manté que "l'intel·lectual sempre està en acció, en moviment , traslladant-se". Abrams
també afegí que el dietari "té ni més ni menys que 347 pàgines". Salvador Espriu, un dels referents de Fiol, es referia a la localitat catalana d'Arenys com a Sinera; Fiol converteix Mallorca en Cavorques. "Era un home que tenia molt a veure amb el moviment del món anglosaxó de l'alta modernitat i que mantingué un diàleg artístic amb escriptors com Bertolt Brecht, als quals acollí com a interlocutors", manté. "Fiol treballava compulsivament amb els seus autors preferits a partir dels llibres que anava adquirint en tots els idiomes que dominava". El funeral per Bartomeu Fiol serà avui a les 20.00 hores a l'església de Santa Creu, al carrer de Sant Llorenç, 4, de Palma.

dimecres, 10 d’agost del 2011

En la mort d'un gran home


Cultura | Cultura

Mor Bartomeu Fiol, el mestre de la parenta pobra

L’escriptor i articulista de dBalears, referent de la literatura catalana actual, finà dilluns a 77 anys. El funeral serà demà a les 20.00 hores a la parròquia de Santa Creu de Palma

Francesca Marí | 10/08/2011 | Vistes: 210
Bartomeu Fiol és autor d'una dilatada obra poètica. Foto: Arxiu del Grup Serra.
La parenta pobra ha quedat més òrfena que mai. El cor de Bartomeu Fiol i Móra s'aturà dilluns capvespre de manera sobtada a 77 anys, a Palma. Ens queden els seus versos, uns dels més reconeguts dins la literatura catalana actual, com el llegat d'un escriptor que ha marcat les fites de la nova poesia illenca i que avui és considerat el cappare de tota una generació de poetes. El funeral serà demà, dia 11, a les 20.00 hores a la parròquia de Santa Creu de Palma.

Llicenciat en Ciències Polítiques, Bartomeu Fiol tingué professions ben diverses: des de grum d'hotel fins a director hoteler o lliberter a Gralla. Ara bé, la seva vertadera quimera foren les lletres d'ençà d'aquell 1957, quan repartia de franc els seus poemes impresos en fulls de paper d'estrassa. Aquelles lletres, avui recollides a D'un cànon socarrat, són només un exemple dels més de quinze poemaris publicats i que l'han convertit en referent literari indiscutible dels darrers cinquanta anys de la literatura catalana. Però la seva tasca no es limità al camp literari, fou bon defensor de la cultura i la llengua d'aquesta terra i arribà a presidir l'Obra Cultural Balear entre 1990 i 1992. 

Fiol va ser un treballador tenaç, tot i que el reconeixement literari li arribà una mica tard. Col·laborador infatigable de dBalears, encunyà el terme de parenta pobra per a definir l'estat de la poesia. Setmanalment, en aquest diari, ens recordava la riquesa de les publicacions versades més actuals o dels escriptors d'altres temps. Per contra, amb la modèstia que també el caracteritzava, els seus poemes, aquells de collita pròpia, ens els deixava a un raconet mig amagat just a punt per ser assaborits amb la singularitat de la seva obra. 

La vàlua d'aquesta tasca ha estat reconeguda arreu dels territoris de parla catalana. El darrer, el premi Ciutat de Palma de crítica literària pel dietari Entre Cavorques i Albió, que recollí el gener de 2009. Durant l'acte d'entrega, en un gest que l'honorà, Fiol anuncià la donació de part de la seva biblioteca personal a la ciutat de Palma. El milenar de volums cedits -amb anotacions i peus de pàgina de l'escriptor- es troben avui a la biblioteca Ramon Llull. "Per mi, els llibres són un instrument de feina, i no un objecte de contemplació", recordava en aquell moment. Aquest és el testimoni de la seva inestimable passió literària.

Ara bé, aquell premi Ciutat de Palma de crítica no fou el primer en la seva llista de reconeixements. Ja l'any 1969, Fiol havia rebut el Ciutat de Palma Joan Alcover de poesia per Camp rodó, el segon poemari publicat després d'aquell Calaloscans que trencà motlles i llenguatges. A aquesta llista de reconeixements tampoc no hi faltà el premi Crítica Serra d'Or (2000); o el Carles Riba (2004), amb Càbales de call. A més, els editors del Principat li atorgaren el 2007 el guardó Atlàntida com a millor articulista en català. 

El darrer reconeixement a tota la carrera s'estava gestant des de la Universitat de les Illes Balears. El Departament de Filosofia havia proposat el nomenament de Bartomeu Fiol com a doctor honoris causa. Ahir, amics de l'escriptor recordaven que només quedava una votació per finalitzar el procés de validació de la seva candidatura, en la qual també es destacava com l'escriptor va saber unir filosofia i poètica. Aquest reconeixement haurà de ser ja a títol pòstum.

Allò que sí que ha pogut veure acabat fou la publicació del quart volum de la seva obra poètica. Aquest mateix any, Bartomeu Fiol publicà amb Proa Carants, dins la col·lecció Ossa Menor. Han estat dotze intensos anys de reculls sobre un gènere sobre el qual l'autor tenia clar "que no és cap exclussiva de res, ni de ningú". Amb les seves lletres, Fiol ha contribuït al fet que la poesia del darrer mig segle esdevingui un poc menys "parenta pobra", per convertir-se en una "parenta" rica i intensa. Dita evolució es deu a que "cap text no acaba d'existir si el lector, o l'oient, no se'l fa seu". Així ho recordava el mateix escriptor en un article i és precisament aquesta ‘apropiació' allò que el marca com a referent.