Ibáñez ens mostra una Espanya molt dura, on un cadàver a una sèquia té una importància molt relativa quan el que importa són els calers. Gitanes, negres, noies de l'est, són l'afegitó exòtic a una novel·la que destila mala bava i un llenguatge mesurat al mil·límetre, on cada frase és un cop de puny sense efectes vistosos però de resultats aclaparadors. Julián Ibáñez pesca i escriu, i no necessàriament en aquest ordre.
