dimecres, 8 de juny del 2011

Els menjadors de gripaus

A CiU estan ocupats cercant la manera d'empassar-se un gripau. S'entén que hi donin voltes, perquè no es tracta d'un gripau qualsevol: fa prop de dos metres d'alçada, és fatxa, i pot ser agressiu de paraula i, segons com, de fets (l'any 2006 li va ventar un cop de puny a un manifestant que havia gosat picar una cassola al seu pas). A més, si els convergents el besen no es convertirà en príncep, sinó en alcalde de Badalona. I realment el conte ni tan sols és aquest, perquè la decisió ja estava més que presa, a favor de permetre que Xavier García Albiol fos l'alcalde de la tercera ciutat de Catalunya. L'argument era el del respecte a la llista més votada, que no és un mal argument i que sobretot sona convincent en boca de CiU, que, com cantava Pimpinela, ja hi té experiència. La llàstima és que era un argument fals, com s'ha vist quan el PP ha volgut demostrar que ara és fort a Catalunya i ha aixafat a Xavier Trias la presa de possessió de l'alcaldia de Barcelona. La realitat és que Badalona no és més que una peça major en l'intercanvi de cromos entre CiU i PP. I prou. Coses de la Santa Aliança.
Els gripaus sovint no queda més remei que empassar-se'ls tal com vénen, crus i sense oli ni sal. Aleshores, per no reconèixer el mal gust que queda a la boca, cal engolir també algunes mentides exculpatòries. De vegades poden arribar a semblar piadoses i tot, com aquesta mateixa del respecte a la llista més votada. D'altres, però, són desoladores, com passa amb les del candidat convergent Benet Jané, que serà alcalde del Vendrell amb els vots de la feixista Plataforma per Catalunya (el mateix Duran i Lleida va descartar, l'endemà de les eleccions, qualsevol pacte amb aquest partit). Afirma Jané: "Algú dins PxC es podria catalogar de xenòfob, però no crec que tots ho siguin". Digui que sí, senyor Jané, no hem de ser tan malpensats. Al cap i a la fi, dins els partits hi ha de tot: per posar un exemple, a Falange deu haver-hi encara algun franquista, però això no vol dir que ho siguin tots. O, sense anar tan lluny, a CiU del Vendrell pot haver-hi algun barrut, però això no implica que ho hagin de ser tots, etc.
El tema és delicat i no dóna per gaires bromes. CiU s'ha convertit en el partit indiscutiblement hegemònic a Catalunya en tots els àmbits. Enhorabona, però això implica moltes responsabilitats. Una de fonamental és impedir tant com es pugui que prosperin els brots d'extrema dreta que, en sintonia amb la resta d'Europa, apareixen dins el panorama polític català i espanyol, i que de cada dia prendran més embranzida. Poden venir de formacions minoritàries o poden venir de l'interior del PP. I si a CiU s'acostumen a tenir-hi tractes i a intentar disfressar-ne o minimitzar-ne les manifestacions més alarmants, com puguin ser els discursos xenòfobs de García Albiol o de PxC, i si fins i tot s'acostumen a tolerar-ne la presència en institucions de govern a canvi d'un miserable grapat de vots, aleshores sí que tindrem un problema, i ben gros.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada