dilluns, 2 de juliol del 2012

Quan un país perd un meteoròleg

Possiblement a casa nostra les persones més estimades del món de la televisió són els presentadors dels espais meteorològics. És per això que la mort de Toni Nadal ha colpit a bona part de la ciutadania i més en conèixer les circumstàncies de la seva mort, fent una travessa per la muntanya, la popular Carros de Foc, a un lloc que molts consideram el gran paradís, el Parc Nacional d'Aigüestortes. No coneixia de res en Toni Nadal, però la seva mort és potser més sentida perquè de tots els homes del temps era, actualment, el més entranyable dels que sortien en antena. 
Els meteoròlegs de TV3 han fet més pel país que la majoria dels programes dels partits polítics. La seva tasca ha estat eficient per vertebrar la idea de Països Catalans, i la seva xarxa d'informadors, que han cuidat a la perfecció, els ha permès tenir col·laboradors eficients i efectius a tot arreu. El mapa que tant molesta els senyors PP és molt més que un símbol, és una icona del futur que espera a aquesta nació que els meteoròlegs han començat a construir des del primer dia.
TV3 va fer en el seu moment una gran aposta per aquests espais. La instal·lació de càmeres a tot arreu ha servit perquè sense sortir del sofà de casa siguin molts espectadors els que s'hagin adonat de la bellesa d'aquest país. La inclusió de les fotografies, la participació dels espectadors, ha fet creure que aquesta televisió sí que és la nostra, com a mínim en els espais de la climatologia. I si és veritat que els humans quan no sabem de què hem de parlar parlem del temps, no és menys cert que ho podem fer amb un millor coneixement de causa gràcies a la pedagogia feta per gent com en Toni Nadal.
Quan jo treballava al diari una de les feines principals que teníem era recollir les dades meteorològiques. El nostre millor col·laborador era en Xesc de Sant LLorenç des Cardessar, un home que no fallava mai, a l'altre costat del telèfon, recollint les seves dades. Ell va ser un dels artífex de la vinguda de Francesc Mauri a Mallorca, a qui vaig poder entrevistar a l'aeroport, un estiu de baf terrible. Mauri venia a fer una conferència i va tenir un èxit rotund, la qual cosa demostrava fins a quin punt els homes del temps són sempre un poc nostres.
Avui que els incendis calciguen el sud del nostre país, avui que aquests homes que ens han explicat el nostre territori estan de dol, mentre veiem àguiles feixistes i celebracions absurdes pels èxits d'uns milionaris consentits que corren darrere d'una piloteta, hem perdut un home que es creia el país, que se'l feia seu i que sabia explicar-lo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada