Conselleria d’Agricultura i Cultura
S’acosten les eleccions municipals, als Consells, i autonòmiques, que són les que veritablement importen a la gent perquè és en aquestes institucions on es decideix bona part del nostre dia a dia (Madrid està molt lluny, Europa és quasi una entelèquia), i què voleu que us digui, aquí quasi ningú no ha parlat de cultura –o n’han parlat molt poc- i en canvi s’ha parlat i s’està parlant prou de llengua. Jo el que realment vull saber és si d’una punyetera vegada hi haurà algun partit que digui que farà una conselleria de cultura. Aquest partit, sigui quin sigui, haurà agafat el bou per les banyes i començarà a pensar que cal construir un país i que per a la construcció d’un país Cultura no pot ser un departament que en pengi d’un altre. Sempre és conselleria d’Educació i Cultura, com si fos veritat la dita que diuen en el món de la política: qui val val, i el qui no, a cultura. Doncs ha arribat el moment de dir prou. Com a ciutadans tenim dret a saber què pensen sobre la gestió de la cultura i quins són els seus plans estratègics per al sector i quant pressupost del PIB li pensen dedicar els futurs dirigents d’aquesta comunitat de veïns amb pretensió de vés tu a saber què. Perquè si no hi ha cap partit decidit a crear una conselleria de cultura, llavors el millor que podem fer és demanar que cultura pengi d’una altra àrea que no sigui educació –posats a fer podríem fer la petició del canvi de nom i de filosofia conceptual: els mestres d’aquesta comunitat de veïns no s’haurien de dedicar a educar, sinó a ensenyar, educar ho haurien de fer uns pares que es varen estudiar massa bé el concepte de delegació de funcions i responsabilitats i així ens van les coses, perquè dic jo que els progenitors també tendran alguna part de culpa en els pèssims resultats acadèmics d’aquesta comunitat de veïns en comparació amb altres. Podríem anar amb Agricultura, si senyor, conselleria d’Agricultura i Cultura, que com a mínim l’una conté l’altra. És clar que si ho pensam bé, en aquesta campanya electoral tampoc s’ha parlat d’agricultura. Ja és ben rar, perquè aquesta comunitat de veïns no s’assembla gens a un país i en canvi molt a un païssa (manllevant el pensament d’un mestre literari de la casa). La cultura ja ho té això, que s’assembla bastant a un estable. La política, en canvi, té més concomitàncies amb les solls. No perquè els polítics siguin uns porcs, sinó perquè tot s’aprofita (i igual, segons com, et fan conseller de cultura).
S’acosten les eleccions municipals, als Consells, i autonòmiques, que són les que veritablement importen a la gent perquè és en aquestes institucions on es decideix bona part del nostre dia a dia (Madrid està molt lluny, Europa és quasi una entelèquia), i què voleu que us digui, aquí quasi ningú no ha parlat de cultura –o n’han parlat molt poc- i en canvi s’ha parlat i s’està parlant prou de llengua. Jo el que realment vull saber és si d’una punyetera vegada hi haurà algun partit que digui que farà una conselleria de cultura. Aquest partit, sigui quin sigui, haurà agafat el bou per les banyes i començarà a pensar que cal construir un país i que per a la construcció d’un país Cultura no pot ser un departament que en pengi d’un altre. Sempre és conselleria d’Educació i Cultura, com si fos veritat la dita que diuen en el món de la política: qui val val, i el qui no, a cultura. Doncs ha arribat el moment de dir prou. Com a ciutadans tenim dret a saber què pensen sobre la gestió de la cultura i quins són els seus plans estratègics per al sector i quant pressupost del PIB li pensen dedicar els futurs dirigents d’aquesta comunitat de veïns amb pretensió de vés tu a saber què. Perquè si no hi ha cap partit decidit a crear una conselleria de cultura, llavors el millor que podem fer és demanar que cultura pengi d’una altra àrea que no sigui educació –posats a fer podríem fer la petició del canvi de nom i de filosofia conceptual: els mestres d’aquesta comunitat de veïns no s’haurien de dedicar a educar, sinó a ensenyar, educar ho haurien de fer uns pares que es varen estudiar massa bé el concepte de delegació de funcions i responsabilitats i així ens van les coses, perquè dic jo que els progenitors també tendran alguna part de culpa en els pèssims resultats acadèmics d’aquesta comunitat de veïns en comparació amb altres. Podríem anar amb Agricultura, si senyor, conselleria d’Agricultura i Cultura, que com a mínim l’una conté l’altra. És clar que si ho pensam bé, en aquesta campanya electoral tampoc s’ha parlat d’agricultura. Ja és ben rar, perquè aquesta comunitat de veïns no s’assembla gens a un país i en canvi molt a un païssa (manllevant el pensament d’un mestre literari de la casa). La cultura ja ho té això, que s’assembla bastant a un estable. La política, en canvi, té més concomitàncies amb les solls. No perquè els polítics siguin uns porcs, sinó perquè tot s’aprofita (i igual, segons com, et fan conseller de cultura).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada