dijous, 24 de maig del 2012


La beneiteria nacional de Catalunya

Han escrit un manifest en què demanen que l'allioli sigui considerat salsa nacional

La Vanguardia en català | 24/05/2012 - 00:00h

Jo creia que, amb una bandera, un escut i un himne, un país ja té prou símbols i no en necessita cap més. Símbols per respectar o per cremar, segons convingui en cada moment de la història i depenent de la trinxera que et calgui defensar. Doncs es veu que estava equivocat. Ara, ves per on, a més de la bandera, l'escut i l'himne, els catalans necessitem un altre símbol: una salsa nacional, convenientment reconeguda com a tal pel Parlament. No és cap broma. Al vilar de Creixell, al municipi altempordanès de Borrassà, celebren des de fa anys una fira i una festa de l'allioli, i aquest any han escrit un manifest en què demanen que l'allioli sigui considerat salsa nacional catalana. A la pàgina web de la Fira de Creixell apleguen firmes per impulsar aquesta petició.

¿Per què ha de ser l'allioli salsa nacional de Catalunya? És una salsa que es fa a molts llocs del mediterrani occidental: a Andalusia, al País Valencià, a Occitània, a la Ligúria, a Calàbria, a Sicília... ¿Què té d'intrínsecament català, l'allioli? Res. Pel mateix preu, tots aquests altres llocs podrien demanar de convertir-la en la seva salsa oficial i ningú no els podria negar el dret. Però no ho fan perquè tenen dos dits de front i encara no s'han begut del tot l'enteniment. Posats a buscar una salsa intrínsecament catalana, ho seria molt més el romesco. Però és que el romesco tampoc no es mereix la barroeria indigna de ser declarada salsa nacional de Catalunya. ¿De debò es pensen que el Parlament ha de perdre el temps en cigalades com aquesta? Després de la salsa nacional de Catalunya, què proposaran? La sopa nacional de Catalunya? L'amanida nacional de Catalunya? El rostit nacional de Catalunya? L'arròs nacional de Catalunya...?

Sovint, aquest país pateix uns atacs de barretinisme barat que fan posar la pell de gallina. És la carrincloneria més tronada, la de les rajoles d'"Aquí hi viu un català!". Fa uns quants lustres, a uns il·luminats se'ls va acudir que, com que hi ha una truita a la francesa i una truita a l'espanyola, no podia ser que els catalans no poguéssim exhibir, orgullosos, una truita a la catalana, i van impulsar un concurs per crear-ne una. ¿Canviarà res al món, a la gastronomia o al mateix allioli, si li atorguen el títol de salsa nacional? Més els valdria esmerçar l'esforç a intentar que els alliolis que se serveixen a la immensa majoria de restaurants catalans deixin de ser una vergonya i serveixin allioli de debò, ben fets i sense afegits per lligar-los. Sovint ens queixem que els estats que ens tenen emparedats són perversos i se'ns pixen a la boca, però és que, quan no són ells els que se'ns hi pixen, ens hi pixem nosaltres mateixos. Aquest és un d'aquests casos. ¿Per quins set sous cal que Catalunya instauri una salsa nacional? Faria riure si no fes pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada