dissabte, 10 de desembre del 2011

El discurs del rei

El discurs del reiÀLEX GALLEGO
Majestat, m'he permès la llibertat d'escriure-li un discurs de Nadal que s'aparta molt dels que habitualment li preparen des de la Casa del Rei. L'hi faig arribar sense compromís, i si creu que s'adiu més amb el seu estat d'ànim actual, sàpiga que el pot utilitzar lliurement.
Espanyols: ara mateix no hi ha res que m'ompli d'orgull i de satisfacció. L'únic que m'ompliria una mica de satisfacció seria marxar ben lluny, però no allà a Baqueira, on em fan anar cada any a esquiar, sinó a un lloc on ningú no em pogués trobar, i engegar d'una vegada per totes a pastar fang la crossa, les ulleres de sol, la bota ortopèdica, les infantes, l'Urdangarin, el Marichalar, la crisi, la prima de risc, els empresaris que em regalen vaixells, la Letícia, la Sofia i la Merkel.
Jo, el que havia de fer, ja ho he fet. No em demaneu un últim servei a Espanya ni que continuï lluitant per salvar la monarquia. Ara ja només m'interessa salvar-me jo, que prou feina tindré. La situació se m'ha escapat de les mans. Això s'ensorra i jo ja no hi pinto res. Mira que els vaig advertir: us carregareu l'empresa familiar amb aquesta punyetera mania de casar-vos amb gent que no és del gremi. És que, si t'atures a pensar-ho, on s'ha vist una monarquia amb una noia que donava les notícies a la tele, un exjugador d'handbol del Barça i un altre gendre de cabells llepats i pantalons virolats?
Perdoneu si en unes festes tan entranyables com són les de Nadal m'expresso amb tanta contundència. Suposo que us en feu el càrrec. Això sí, voldria donar les gràcies a tots els ciutadans pel suport que sempre m'heu donat, especialment als mitjans de comunicació. M'he sentit molt protegit. Sempre heu parlat molt bé de mi i, ben mirat, des d'aquella nit del 23 de febrer del 1981 que dieu que vaig salvar la democràcia, voleu dir que he fet gran cosa? Ser campechano? M'hauríeu de veure que campechano que sóc ara mateix pels passadissos de la Zarzuela. Però si m'he hagut de posar aquestes ulleres de sol que tant us agraden per fer veure que no hi veia...
No us vull molestar més, que prou problemes teniu: me'n vaig amb la recança de deixar el futur de la monarquia desatado y bien desatado. Confio que sigueu prou madurs per trobar una bona solució pel bé d'Espanya i us desitjo que tingueu un bon Nadal i un feliç any 2012, 2013, 2014 i tots els que vindran. A mi ja m'heu vist prou.
La nit de Nadal, a casa, mirarem el seu discurs per televisió. No cal ni que es disculpi per no fer cas del meu guió. Sé que vostè és una persona molt més assenyada que no pas jo i que se'n guardaria ben prou de dir (en públic) totes aquestes barrabassades que li he escrit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada