dijous, 14 d’abril del 2011

COMENÇAR PEL PRINCIPI

Decideixo concentrar els esforços. Un sol espai, un sol indret on parlar de tot plegat. Cansen les compartimentacions absurdes, no tenc tantes vides, som un sol tipus apassionat pels llibres. Li robo el títol d'una novel·la al David Trueba per començar el bloc, potser perquè en Trueba és el tipus més intel·ligent que he sentit en una conferència en els darrers anys. Va ser divendres passat a Salamanca. Ahir, mentre travessava Espanya i esperava quatre hores a l'aeroport de Madrid, les seves paraules varen ser la meva companyia. Saber perdre és una victòria en tota regla.


Per això enxufo el primer paràgraf de la novel·la. I endavant les atxes!

"El deseo trabaja como el viento. Sin esfuerzo aparente. Si encuentra las velas extendidas nos arrastrará a velocidad de vértigo. Si las puertas y contraventanas están cerradas, golperará durante un rato en busca de las grietas o ranuras que le permitan filtrarse. El deseo asociado a un objeto de deseo nos condena a él. Pero hay otra forma de deseo, abstracta, desconcertante, que nos envuelve como un estado de ánimo. Anuncia que estamos listos para el deseo y sólo nos queda esperar, desplegadas las velas, que sople su viento. Es el deseo de desear".

2 comentaris:

  1. Gran llibre i gran David Trueba! m'he llegit "Saber Perder" dues o tres vegades i sí, el desig ens condemna, però també ens fa viure...

    Petons, Tià!

    Cris.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies per aquest primer comentari al bloc. Petons!

    ResponElimina