Cultura | Cultura
Llompart, pam a pam
Pilar Arnau presenta avui a Can Alcover la biografia Josep Maria Llompart. Un home polifacètic al servei del país
Francesca Marí | 20/04/2011 | Vistes: 21
Pilar Arnau presenterà el llibre avui de capvespre a Can Alcover.
"Crec que l'escriptor i l'intel·lectual tenen un deure amb la pròpia societat: no poden viure desentesos". La frase pertany a Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993) i ha estat recollida per Pilar Arnau al llibre Josep Maria Llompart. Un home polifacètic al servei del país. L'activitat cultural i política fou una constant durant tota la vida de l'escriptor i així ho traspua aquesta nova biografia elaborada per Arnau, editada per Cort i que es presentarà avui a les 19.00 hores a Can Alcover. Lluny de voler ser un dietari o un estudi curós sobre la seva obra, l'autora ha recercat les facetes menys conegudes de l'autor dels Poemes a Mondragó per tal de mostrar-nos un Llompart més íntim. Arnau avisa que la tasca no ha estat senzilla, atès que "a partir d'un cert moment, Llompart no té vida privada: gairebé tota és pública" arran de la seva tasca tant en editorials com d'activista polític i cultural.
Per trobar-ne els trets més personals l'estudiosa s'ha valgut dels seus poemes, una part dels quals són autobiogràfics, si bé manté que "és molt díficil saber què pensava realment". "La seva personalitat es bifurca en dues línies: d'una banda, la col·lectiva d'acostament als altres, que seria la seva tasca cívica i professional; i una segona línia d'interiorització: la seva vida privada, que poca gent coneix".
La recerca als arxius Llompart-Vinyes; al de l'editorial Moll, de la qual va ser editor literari entre 1961 i 1990; i al fons de l'Obra Cultural Balear, que presidí de 1978 a 1986, han estat cabdals per al llibre de Pilar Arnau, però no suficients. L'extensa correpondència de l'escriptor amb personatges lletrats de l'època com Martí i Pol, Villangómez, Espriu i Camilo José Cela ha contribuït a forjar una imatge més completa de qui escrigué l'Spiritual.
Però no tot són fonts escrites. Molts dels seus amics i companys de treball i batalla han contribuït a aportar-ne la vessant menys academicista, com ara els records de Josep Lluís Carod Rovira, Climent Garau i Antoni Serra. Justament, el testimoni d'aquest darrer revela que Llompart fou detingut per la Policia del règim el 21 de maig de 1968, després d'una conferència d'Antoni Serra a les Aules de novel·la. Juantament amb Llompart, també feren nit als calabossos Serra, Àngel Femenies, Antoni Figuera, Emili Gené i Ginés Quiñonero. "A partir d'aquell moment es va polititzar", assegura l'autora.
Tampoc no en passa per alt els anys de dedicació a l'editoral Moll i "el suport que oferí als escriptors joves". El mateix Ignasi Riera, apunta el llibre, assegurà que "m'agradaria tornar a néixer illenc i escriure un llibre per poder-li demanar un pròleg". I és que Josep Maria Llompart fou un dels prologuistes més prolífics d'aquells anys. "En un país amb cara i ulls, jo no hauria estat res més que un escriptor", deia Llompart. La realitat, però, en fou una altra ja que, a més d'escriptor, també dedicà bona part de la seva vida al món cultural i nacional de Mallorca.
Pilar Arnau hi destaca, sobretot, el sacrifici personal de Llompart envers les seves conviccions. "Era molt conscient que el país no anava sobrat de gent que volgués fer tanta feina i deia que sí a tot allò en què podia ajudar", afirma.
Tot i això, a l'epíleg de l'obra l'autora es planteja un seguit d'interrogants sobre com és que "Llompart és un referent que no ha trobat relleu" i si "no hem sabut gestionar la seva herència". Deixa aquestes preguntes enlaire, mentre manté que "no hi ha dubte que va contribuir al naixement d'una generació d'escriptors, a recuperar les llibertats democràtiques i a despertar la consciència nacional".
Per trobar-ne els trets més personals l'estudiosa s'ha valgut dels seus poemes, una part dels quals són autobiogràfics, si bé manté que "és molt díficil saber què pensava realment". "La seva personalitat es bifurca en dues línies: d'una banda, la col·lectiva d'acostament als altres, que seria la seva tasca cívica i professional; i una segona línia d'interiorització: la seva vida privada, que poca gent coneix".
La recerca als arxius Llompart-Vinyes; al de l'editorial Moll, de la qual va ser editor literari entre 1961 i 1990; i al fons de l'Obra Cultural Balear, que presidí de 1978 a 1986, han estat cabdals per al llibre de Pilar Arnau, però no suficients. L'extensa correpondència de l'escriptor amb personatges lletrats de l'època com Martí i Pol, Villangómez, Espriu i Camilo José Cela ha contribuït a forjar una imatge més completa de qui escrigué l'Spiritual.
Però no tot són fonts escrites. Molts dels seus amics i companys de treball i batalla han contribuït a aportar-ne la vessant menys academicista, com ara els records de Josep Lluís Carod Rovira, Climent Garau i Antoni Serra. Justament, el testimoni d'aquest darrer revela que Llompart fou detingut per la Policia del règim el 21 de maig de 1968, després d'una conferència d'Antoni Serra a les Aules de novel·la. Juantament amb Llompart, també feren nit als calabossos Serra, Àngel Femenies, Antoni Figuera, Emili Gené i Ginés Quiñonero. "A partir d'aquell moment es va polititzar", assegura l'autora.
Tampoc no en passa per alt els anys de dedicació a l'editoral Moll i "el suport que oferí als escriptors joves". El mateix Ignasi Riera, apunta el llibre, assegurà que "m'agradaria tornar a néixer illenc i escriure un llibre per poder-li demanar un pròleg". I és que Josep Maria Llompart fou un dels prologuistes més prolífics d'aquells anys. "En un país amb cara i ulls, jo no hauria estat res més que un escriptor", deia Llompart. La realitat, però, en fou una altra ja que, a més d'escriptor, també dedicà bona part de la seva vida al món cultural i nacional de Mallorca.
Pilar Arnau hi destaca, sobretot, el sacrifici personal de Llompart envers les seves conviccions. "Era molt conscient que el país no anava sobrat de gent que volgués fer tanta feina i deia que sí a tot allò en què podia ajudar", afirma.
Tot i això, a l'epíleg de l'obra l'autora es planteja un seguit d'interrogants sobre com és que "Llompart és un referent que no ha trobat relleu" i si "no hem sabut gestionar la seva herència". Deixa aquestes preguntes enlaire, mentre manté que "no hi ha dubte que va contribuir al naixement d'una generació d'escriptors, a recuperar les llibertats democràtiques i a despertar la consciència nacional".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada