diumenge, 24 d’abril de 2011

LA MEVA CRÒNICA DE SANT JORDI

Vaig començar el dia a l'esmorzar del Regina. Hi havia molta varietat, tant d'escriptors com de canapés. Igual que d'escriptors. Era el primer moment de multituds i de suades. Jo havia començat comprant els llibres de Sant Jordi mitja hora abans: Dona de Porto Pim del Tabucchi; L'ombra de l'eunuc del Jaume Cabré, perquè la Umbelina considera que és Déu; i Els Castellans, del Puntí. Després de l'esmorzar al Regina, amb amics, coneguts i saludats, que diria el mestre Pla, me'n vaig anar xino-xano a l'Espai Mallorca. Duia els diaris dins la bossa amb tot el que regalaven/ i o/ venien. Des d'allà, en un metro estibat de gent i de pares amb cotxets de nens assassins, fins al carrer Aragó amb València. Vaig compartir taula amb el Gabriel Pernau i amb la Lena Valenti, una escriptora que s'ho ha fet tot amb l'ajuda del seu novio per vendre més de 25.000 exemplars i convertir-se en un fenòmen acollonant i acollonidor. De tornada cap a casa, immersió en la bogeria de les Rambles i reforçament de la meva idea de la sociopatia, però encara no sabia què m'esperava. A tot això, un sol llibre signat, això sí, a la Dolors Udina, que compensa de llarg tota la cua de les lectores de Valenti, molt respectables però diguem-ne diferents. Dino a casa -finalment hi havia aconseguit arribar- mentre miro els diaris. I després, novament al carrer. Per sort fa fresqueta. No trobo la paradeta on havia de signar. Desesperació? Sí, i increment de sociopatia. Total, pujo a Gràcia amb el tren. Arribo d'hora i vaig a un Fornet de'n Rosend on, per variar, la cambrera de vés a saber on, no m'enten. Confon cacaolat amb coca-cola i quiche de pernil amb croissant. La primera confussió la puc entendre, la segona no. Em mantenc ferm en català tot i la seva evident cara de fàstic. Acaba atenent-me l'altra cambrera que sí que m'entén perquè és de Gràcia de tota la vida i em demana perdó molt educadament. No els deixo propina ni de conya. Vaig a Maite Libros. Torna a haver-hi el Gabriel i l'Empar Fernàndez. No trobo el llibre del Jordi Llovet, però com que no ve ningú a signar fem una tertúlia la mar de maca. Baixò amb la Dolors, la meva editora, de cap a la Catalònia. Sensació de ser un mico de fira. A la nostra parada hi ha el Risto Mejide, un altre tipus que no conec però que ven molt. Em sec a la vora de la Nadia Ghulam, la coautora de El Secret del Meu Turbant. És encantadora. En quatre anys a Catalunya parla un català molt encoratjador i és molt simpàtica, sempre vol ajudar. Hi ha en Pau Faner fastiguejat que diu que nosaltres, els literaris, no hauríem de venir a aquest circ. Té raó. Per sort a mi m'ha tocat un bon lloc. Plego ràpid i me'n vaig cap a casa. Per descomptat, això de la literatura és ben bé una altra cosa. Això sí, a la foto hi surto.

2 comentaris:

  1. Hola Tià, molt bona compra, Dona de Porto Pim, de Tabucchi. Té raó en Pau Faner, els "literaris" no haurien de participar en aquest circ. El problema és que any rere any creix l'intrusisme amb una veritable invasió d'autors d'èncàrrec i oportunistes(autoajuda, zombies, monjos diversos, premis per a presentadors de televisió, etc.) i la literatura cada vegada és més invisible. Qui en té la culpa de tot plegat, les editorials, els autors que s'hi avenen, o els lectors, o millor dit, els lectors que l'únic llibre que compren és el dia de Sant Jordi? Per altra banda, ja és curiós que per trobar un llibre de debò entre els mé venuts el dia de sant Jordi, hàgim de recórrer a un autor en castellà, en Javier Marias. A mi ja ni m'inviten, m'han "retirat", per dir-ho amablement. Ja s'ho faran, com dius tu, la literatura és una altra cosa. Torna a Lisboa, a la ficció, a la vida de debò. Jo continuo, mentalment a Amsterdam, amb la segona novel·la de la Marja Batelaar, i amb un dietari de viatges a Porto desat al calaix. Vindran temps millors, espero.

    ResponElimina
  2. Hola Jaume, com va tot? En Pau Faner té molta raó en moltes de coses. Jo ja som de nou a Lisboa i estic encantat que siguis a Amsterdam. El circ aquest vist per dintre té alguna cosa d'emprenyamenta monumental...

    ResponElimina