PRIMER DIA DE PLATJA ATLÀNTICA

La platja és gran, potser deu tenir un quilòmetre de punta a punta. L'arena és fina i s'assembla a les platges de Mallorca. L'aigua no. L'Oceà Atlàntic sempre està gelat. Però malgrat tot ens hi fotem. No gaire estona. Primer les cames, després fins a mitja cintura. No arribem a fer la immersió completa tot i remullar-nos bé la cara i les mans. Tres hores a la platja per acabar amb les primeres vermellors de l'any. Sesimbra, a una hora de Lisboa, ha estat el nostre destí. Les platges tenen quelcom d'infantesa, de record. Allà, estirat sobre la sorra, en el pitjor lloc del món per llegir, acabo el llibre del David Trueba.  L'important de la platja no és la platja, sinó el fet de poder deixar durant un dia les ocupacions, la rutina. Petits plaers quan un vol, no quan és preceptiu. Un tabulé fet el dia abans dins carmanyoles de plàstic, un llibre, una petita ciutat oberta al mar. Sí, definitivament el millor és deixar-se arrossegar.