dijous, 28 d’abril de 2011

L'article d'ahir al Balears

 Opinió | Sebastià Bennasar

Una revolució que quedà a mitges

Sebastià Bennasar | 27/04/2011 | Vistes: 38
Portugal està enfrontant una de les crisis no només econòmiques més greus que ha viscut en els darrers temps. Està passant per una crisi de personalitat i de desencís. Una de les poques coses encertades que ha dit Mourinho en els darrers temps és que ell ve d'un país petit, a la perifèria d'Europa, però on tothom se sent orgullós de ser portuguès. Bé, és una de les coses més encertades que ha dit, però una de les coses que comencen a ser falses. De cada vegada hi ha més gent, repartida pel món -Portugal és un dels països que té més gent escampada per les geografies diverses, fins al punt que es considera que París és la segona ciutat més important de Portugal, i que a Boston i al Canadà hi ha una colònia importantíssima de ciutadans de les illes Açores-, que està començant a amagar els seus orígens portuguesos, segons explicava una enquesta publicada el passat diumenge a un diari lusità. Hi havia respostes de tota mena, però abundaven la dels portuguesos que fan erasmus fora de Portugal que deien que "de vegades és molt humiliant ser portuguès en un moment tan dur com aquest, quan Europa ha de venir a rescatar-nos, perquè es reviuen els vells tòpics". És clar que per Mourinho Portugal és una altra cosa: el lloc on passar les vacances i menjar bé per reconciliar-se amb el gust de la joventut.

Doncs bé, un dels símbols que les coses no funcionen bé en aquest país és que la Revolució dels Clavells, el dia que va acabar amb la dictadura més antiga d'Europa, enguany no es va commemorar a l'Assemblea de la República (el Parlament), perquè els portuguesos es troben en funcions esperant les eleccions del proper 5 de juny després de la renúncia del primer ministre Sócrates, incapaç d'aprovar els pressuposts i les retallades necessàries per tal de fer front a la crisi. S'ha perdut així un símbol i un dels pocs dies que hi havia un seguiment important de l'activitat parlamentària per part del poble pla, que al cap i a la fi és qui col·loca els homes i dones que ocupen l'hemicicle. El que sí que va existir és la festa del president de la República i el reconeixement d'homes i dones amb l'ordre de la Llibertat. Una de les persones que va tenir el reconeixement va ser l'escriptora Isabel da Nóbrega, que precisament ocupa el dossier central que li ha dedicat la Revista Capicua en el número 2. Da Nóbrega, una dona excepcional, arriba així en català a tothom que estigui interessat a conèixer-ne la trajectòria vital i literària.

Enguany hi ha hagut pessimisme en l'ambient. Potser perquè els protagonistes d'aquesta història, no la de les commemoracions del 25 d'abril, sinó la de la crisi mundial, són els joves. Els historiadors estan al davant d'un d'aquests fets que hauran d'analitzar: per primera vegada en la història els joves d'avui en dia serem la generació que viurà pitjor que els seus pares, com a mínim en allò que es coneix com a món occidental. Les conseqüències d'això no les podem preveure perquè fins ara no havia passat mai, per tant estam a l'expectativa. El que sembla clar és que la intenció és liquidar l'estat del benestar i les prestacions que s'havien aconseguit amb molts anys de lluita i molts esforços. A Portugal el que s'està vivint, a més a més d'aquesta precarietat i d'aquest augment de l'atur -que tot i això és baix en comparació amb altres estats, supòs que pel fet que molts llicenciats universitaris quan tenen la primera oportunitat marxen del país-, és un empobriment de la democràcia i de la seva qualitat. Davant d'això hi ha un moviment com el de la Geração à Rasca que està aconseguint que com a mínim es pugui parlar de les coses i que hi hagi un cert debat on els joves tornin a ser protagonistes actius. És brutal veure com el moviment ha estat atacat des de la dreta i des dels posicionaments més conservadors i com es reben insults per ser precisament joves, educats, llegits i formats. Està clar que la Revolució dels Clavells fou important, però quedà a mitges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada