L'apartament de Mailer
Un fill de Norman Mailer ha posat a la venda l'apartament que el novel·lista va habitar a Brooklyn, al número 142 de Columbia Heights, Nova York. Qui en vulgui veure una imatge o tenir-ne més informació pot buscar la referència al blog City Room , de la pàgina web del New York Times . D'entrada, però, que sàpiguen que Michael, el fill de Norman Mailer, en demana dos milions i mig de dòlars. Ho justifica per l'excel·lent situació de l'apartament (se situa a la planta superior, amb accés al terrat des de dins de la vivenda, d'un immoble que és a tocar de la cèlebre Promenade de Brooklyn, amb vistes al port) i per la càrrega mítica que conté: a més del seu pare, considerat un gegant de la literatura americana moderna, el bo d'en Michael recorda que personatges com Bob Dylan, John Lennon o Hunter S. Thompson passaven en alguna ocasió per can Mailer per fer-hi una copa (o dues). No vull entrar en comparacions odioses (i idiotes), però costa d'imaginar que aquí un pis o una casa es pugui vendre a un preu astronòmic només perquè hi hagués viscut Joan Sales, i Blai Bonet o Mercè Rodoreda hi haguessin anat a sopar.
I és que aquí de tant en tant santifiquem -de manera laica i gasiva, això sí- algun personatge, però en general tenim poca tirada a la mitificació. Just a l'inrevés dels americans, als quals "els encanten les merdes molt grosses", per dir-ho amb paraules d'un altre novel·lista d'aquell país, James Ellroy. Per això projecten les seves figures més prominents a la resta del món, cosa que aconsegueixen fins i tot amb els escriptors. Mailer, per exemple, pertany al nucli dur dels anomenats anys daurats de la novel·la americana, els que van seguir a la II Guerra Mundial, i té com a companys de generació personatges de la talla de Truman Capote i Gore Vidal. En moltes coses són temperaments oposats, però tots tres -Mailer, Capote i Vidal- eren tan brillants com ambiciosos, i tots tres volien -Mailer dixit - "arribar a la gent i, d'aquesta manera, influir una mica en la història" del seu temps. Tots tres ho van aconseguir. Truman Capote va escriure: "De tota la gent que va començar a publicar al mateix temps que jo, només n'hi ha tres a qui tothom coneix: Gore, Norman i jo. El talent no és prou per explicar-ho. Hi ha d'haver algun factor X, alguna cosa especial que ens fa mantenir-nos a dalt de tot". No cal dir que també eren terriblement competitius. Quan Truman Capote va morir, Gore Vidal es va limitar a declarar: "Crec que és un gran pas en la seva carrera". I Mailer li va ventar un parell de mastegots a Vidal als camerinos d'uns estudis de televisió. La república de les lletres ja les té, aquestes coses.
En fi, en aquesta setmana santjordiera l'encertaran si trien alguna novel·la de qualsevol d'aquests tres escriptors i s'asseuen tranquil·lament a gaudir-ne. I si van a Nova York, no deixin de passar per davant del 142 de Columbia Heights, a veure si el fill de Mailer ha aconseguit vendre l'apartament a algun mitòman empedreït (i carregat de pasta).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada