En Jaume Benavente és un d'aquests escriptors singulars que tenim a les nostres contrades. La seva prosa busca la construcció d'atmosferes, de densitats i a poc a poc aconsegueix arrossegar el lector. He llegit bona part de la seva obra per adults i ara per primera vegada m'he endinsat en el seu món per a adolescents. Ho he fet de la mà de la Selma, la protagonista d'aquest llibre ambientat en els dies més durs del setge de Sarajevo. La novel·la és molt bona. No en féu cas de la portada, que per a mi és absolutament desastrosa, i entreu a les pàgines de Benavente. Sens dubte viatjareu a l'horror, a una mena d'horror estrany i dolorós que té el seu epicentre en la destruïda biblioteca de la ciutat. És un llibre que s'ha de llegir perquè no hem d'oblidar.
Gràcies Sebastià,
ResponEliminaÉs un honor formar part dels inicis del teu nou bloc, saberperdre! I tens raó, jo hagués triat una altra portada, la meva Selma és molt més dura, salvatge. Potser algun dia l'editorial decidirà canviar-la...
Hola Jaume, me sembla que hi tendràs prou protagonisme en aquest bloc durant les properes setmanes! Sí, la Selma no és ni serà mai la de la portada, potser no calia posar-hi una noia. Però l'important és el contingut. Brutal. Sort que l'he llegit després d'acabar Nocturn de Sant Felip Neri, si no per ventura m'hauria influït massa. Una abraçada
ResponElimina