dimecres, 28 de setembre de 2011


Opinió
Sebastià Bennassar, Periodista
Secrets d’Espanya
21/09/2011
“La literatura catalana és el millor secret d’Estat d’Espanya”. Això és el que li va dir un periodista alemany a Jaume Cabré durant la fira de Frankfurt del 2007 quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor. Frankfurt 2007 va ser aquell experiment en virtut del qual els escriptors en llengua espanyola que viuen a Catalunya feren el joc quintacolumnista al PP i altres partits que són els que no duen mai escriptors en català o euskera o gallec quan és Espanya la convidada d’honor (per cert, incomplint els mandats constitucionals d’un text que després del que ha passat els darrers temps ja no té cap mena de credibilitat i ni tan sols la força de la seva immutabilitat). Frankfurt va ser també aquell experiment on els alemanys varen descobrir que la literatura catalana es fa amb un senyor tocant el piano amb una moto de cros emprenyant o que els llibres s’escriuen gràcies a la pinya d’uns castellers que per sort ara són patrimoni de la Humanitat. Frankfurt va costar 12 milions d’euros, que és l’equivalent de pagar la traducció i l’edició de 100 obres catalanes a 20 llengües de tot el món (a raó de 6.000 euros de mitjana).
Però oblidem-nos per un moment de les misèries culturals i quedem-nos amb els fets positius: Frankfurt va servir perquè els alemanys descobrissin la potència de la nostra literatura i es produïssin alguns petits miracles culturals com els de Jaume Cabré, Maria Barbal i Carles Porta, cosa que fa pensar que als alemanys el que realment els agrada són les obres ambientades als Pirineus perquè així, durant les vacances, es poden dedicar a pujar cims pirenaics com feien els seus predecessors romàntics, amb un bon llibre a les mans que els parli del país. Acabats els Alps, benvinguts els Pirineus.
El fet positiu per excel•lència va ser destapar el secret d’estat espanyol i el fet que els periodistes alemanys se n’adonassin de l’ocultació sistemàtica que es fa des de l’Estat de tota la riquesa cultural –especialment la literària- d’allò que es produeix en els territoris on no es parla castellà. És per això que és tan important obtenir representació parlamentària a Madrid a les properes eleccions. Només els catalanoparlants podran explicar la realitat a uns corresponsals que massa vegades estan molt ocupats com per moure el cul de Madrid. Per això ens cal ser-hi i per això cal rompre l’hegemonia PP-PSOE a les Illes. A les eleccions generals cal obtenir representació nostrada que pugui fer pedagogia sobre el nostre país. Si no, continuarem essent un dels secrets millor guardats de l’estat espanyol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada