Opinió | Jordi Caldentey
Per què baden els nostres mitjans de comunicació?
Jordi Caldentey | 17/09/2011 | Vistes: 29
Els mitjans de comunicació públics de la Generalitat -i els del Govern de les Illes Balears les temporades que no ha governat el PP- destaquen per la seva obsessió en dedicar-se exclusivament a entretenir i a informar d'una manera obsessivament i obstinadament neutral, objectiva, descriptiva i a fugir com de la pesta de cercar crear gens d'opinió ni una mica ni en el pla ideològic ni en el pla patriótic. Això està molt bé a qualsevol país l'existència del qual no es trobi en perill. Però això no és, ni a prop fer-hi, el nostre cas. Mirau en general la TV3, Catalunya Ràdio o la IB3 que hem tengut fins ara -no la que ens entaferraran ben aviat- tant la ràdio com la televisió. Són mitjans neutres, massa neutres, sense sang a les venes, no només sense ideologia -cosa que trob saludable- sinó també sense pàtria. Patim un dia darrere l'altre la croada anticatalanista, antiautonomista -per tant anticonstitucional, supòs, o no?- neofranquista, que fan l'enfilall de canals nacionalistes espanyols, la majoria d'ultradreta, que han sortit com bolets precisament el temps que ha comandat en Zapatero, que tant pretenia de tot d'una de ‘talante' i d'‘España plural'.
Ho vénc a dir perquè, amb aquest panorama, no ens podem permetre badar de la manera que badam. Ells no s'aturen de crear opinió. I no des de dos o tres canals i dues o tres emissores, sinó des d'un parell de dotzenes. En canvi, els nostres mitjans, no tan sols són pocs, sinó que van alerta d'una manera malaltissa a crear gens d'opinió. Llavors ens ve de nou que, el dia que hi ha votacions, surtin els resultats que surten. Ha estat molt bé, molt interessant i molt professional la línia que han seguit Ona Mallorca i la Televisió de Mallorca. Però jo deman: segur que no podien fer més per despertar la consciència nacional entre els telespectadors i els oients?
Fan gaire bé els mitjans que deixen de banda la qüestió nacional? Sé cert que no. Si de bon de veres volem reconstruir el país que vàrem ser dins la Corona d'Aragó, no tenim altre remei més que armar-nos de mitjans de comunicació que facin reviscolar el sentiment nacional entre els nostres compatriotes. Si aquest principi no pesa molt més que el de l'estricta obsessió informativa neutralista, mirau el resultat simbòlic de la mateixa Televisió de Mallorca: li costa la pròpia existència.
Digau-me la veritat: fan res els nostres mitjans per promoure, posem per cas, els grups moderns de música en català? Fan res per a crear el nostre propi ‘star-system'? Fan res per a popularitzar les dimensions demogràfiques i geogràfiques reals de la nostra comunitat lingüística? Fan res per fer conèixer a la nostra bona gent els nostres grans homenassos històrics, que la historiografia oficial espanyolista ens ha amagat, com Ramon Llull, Jaume I, Jafudà Cresques, Cabrit i Bassa, el general Moragues, Rafael Casanova, els papes Borja -Calixt III i Alexandre VI-, Francesc Macià, Emili Darder, Antoni Gaudí, Joan Fuster, Pompeu Fabra, mossèn Alcover? Construeixen gens de consciència que el nostre idioma té més parlants que 10 dels 23 idiomes oficials de la Unió Europea, i que són el búlgar, el danès, l'eslovac, l'eslovè, l'estonià, el finès, l'irlandès, el letó, el lituà i el maltès i que en té tants com el suec?.
Fan res aquests mitjants ‘nostres' per destapar, divulgar i moure debat sobre l'escandalós espoli fiscal que pateix el Principat -22.000 milions d'euros anuals, el 10% del Producte Interior Brut- o les Balears -3.400 milions anuals, el 14% del PIB, el més alt d'Europa-? En tots els anys -fins i tot dècades, segons els casos- que fa que funcionen aquests mitjans, han creat gens de consciència que l'economia de l'Eix Mediterrani ens permetria, sense la ‘solidaridad' forçosa, ser un dels estats més pròspers d'Europa? Han propugnat la lliure elecció en concepte de solidaritat fiscal?.
Ho vénc a dir perquè, amb aquest panorama, no ens podem permetre badar de la manera que badam. Ells no s'aturen de crear opinió. I no des de dos o tres canals i dues o tres emissores, sinó des d'un parell de dotzenes. En canvi, els nostres mitjans, no tan sols són pocs, sinó que van alerta d'una manera malaltissa a crear gens d'opinió. Llavors ens ve de nou que, el dia que hi ha votacions, surtin els resultats que surten. Ha estat molt bé, molt interessant i molt professional la línia que han seguit Ona Mallorca i la Televisió de Mallorca. Però jo deman: segur que no podien fer més per despertar la consciència nacional entre els telespectadors i els oients?
Fan gaire bé els mitjans que deixen de banda la qüestió nacional? Sé cert que no. Si de bon de veres volem reconstruir el país que vàrem ser dins la Corona d'Aragó, no tenim altre remei més que armar-nos de mitjans de comunicació que facin reviscolar el sentiment nacional entre els nostres compatriotes. Si aquest principi no pesa molt més que el de l'estricta obsessió informativa neutralista, mirau el resultat simbòlic de la mateixa Televisió de Mallorca: li costa la pròpia existència.
Digau-me la veritat: fan res els nostres mitjans per promoure, posem per cas, els grups moderns de música en català? Fan res per a crear el nostre propi ‘star-system'? Fan res per a popularitzar les dimensions demogràfiques i geogràfiques reals de la nostra comunitat lingüística? Fan res per fer conèixer a la nostra bona gent els nostres grans homenassos històrics, que la historiografia oficial espanyolista ens ha amagat, com Ramon Llull, Jaume I, Jafudà Cresques, Cabrit i Bassa, el general Moragues, Rafael Casanova, els papes Borja -Calixt III i Alexandre VI-, Francesc Macià, Emili Darder, Antoni Gaudí, Joan Fuster, Pompeu Fabra, mossèn Alcover? Construeixen gens de consciència que el nostre idioma té més parlants que 10 dels 23 idiomes oficials de la Unió Europea, i que són el búlgar, el danès, l'eslovac, l'eslovè, l'estonià, el finès, l'irlandès, el letó, el lituà i el maltès i que en té tants com el suec?.
Fan res aquests mitjants ‘nostres' per destapar, divulgar i moure debat sobre l'escandalós espoli fiscal que pateix el Principat -22.000 milions d'euros anuals, el 10% del Producte Interior Brut- o les Balears -3.400 milions anuals, el 14% del PIB, el més alt d'Europa-? En tots els anys -fins i tot dècades, segons els casos- que fa que funcionen aquests mitjans, han creat gens de consciència que l'economia de l'Eix Mediterrani ens permetria, sense la ‘solidaridad' forçosa, ser un dels estats més pròspers d'Europa? Han propugnat la lliure elecció en concepte de solidaritat fiscal?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada