Opinió | Sebastià Bennasar
Les esperances del nou curs
Sebastià Bennasar | 02/09/2011 | Vistes: 63
De vegades hi ha coses que et reconforten i que fan pensar que per ventura hi ha esperances. Entres a un metro a les 8 del matí del dia 1 de setembre i al vagó hi ha 22 persones. Dotze llegeixen llibres en versions analògiques, dues més ho fan amb dispositius digitals. Set llegeixen en català, tres llegeixen autors catalans. Dels traduïts al català hi ha 3 Paul Auster.
Dels originals en català hi ha dos Jaume Cabré i una Maria Barbal. És a dir, Les veus del Pamano i Pedra de Tartera. Em sembla que ningú dels que llegeix al metro ho fa per obligació, sinó per devoció. I anar després a trobar-se amb el Jaume Cabré i veure l'expectativa generada pel seu nou llibre reconforta. A la roda de premsa hi ha més gent que a la presentació d'alguns jugadors de futbol i tenir un autor formidable, un gran autor europeu que a més a més el llegeixen al metro, fa començar el curs amb alegria.
Dels originals en català hi ha dos Jaume Cabré i una Maria Barbal. És a dir, Les veus del Pamano i Pedra de Tartera. Em sembla que ningú dels que llegeix al metro ho fa per obligació, sinó per devoció. I anar després a trobar-se amb el Jaume Cabré i veure l'expectativa generada pel seu nou llibre reconforta. A la roda de premsa hi ha més gent que a la presentació d'alguns jugadors de futbol i tenir un autor formidable, un gran autor europeu que a més a més el llegeixen al metro, fa començar el curs amb alegria.
Ostres amb aquest vagó de metro!!, de 22 persones 14 llegeixen un llibre? Molt optimista et veig o molt esperançat amb el nou curs. :D
ResponEliminaEsperem que això es repeteixi cada dia.
jo hi dic el que vaig veure. És clar que era un metro encara mig festiu... i vaig tenir molta sort. A mesura que la gent pujava i baixava la cosa va anar canviant...
ResponElimina