NARCOLEPSIA

"Cuantas menos miradas de muerto recuerde, más tranquilo dormirá". Aquesta frase impactant apareix a la portada de Narcolepsia, la primera novel·la de Jordi Ledesma Álvarez (Tarragona, 1979), un fuster de professió que acaba de parir una novel·la que molts pagaríem per haver escrit. L'editorial Al Revés (atenció, que fan passes per deixar de ser l'editora revelació de la temporada i consolidar-se com una de les grans independents) ha publicat aquesta magnífica novel·la negra que transcorre per bona part de les ciutats del món on el narcotràfic maneja i es maneja. Precisament una llarga successió de ciutats són el que acompanyen la portada del llibre, on es veu un maletí Dinard que ja descobrireu que és quan hagueu avançat en la lectura, quelcom que no costa gens, al contrari, Narcolepsia és una d'aquestes novel·les de devoració, de sofà acollidor perquè el cos -i sobretot el cervell- us demanarà que no l'abandoneu, us dirà que vol més teca.

     Una de les primeres preguntes que es fa el lector d'aquesta novel·la que ha posat el llistó molt amunt no només per al propi autor (una obra primerenca tan potent marca les expectatives de cap a la segona, però estic segur que el Jordi Ledesma ho resoldrà, hi ha fusta de gran escriptor en les seves pàgines) és si som capaços de creure'ns la història que ens explica. Acostumats com estam a aquesta frontera mexicano-americana que ha descrit amb mestria Don Winslow, tenim massa sovint associada la imatge del narco a quelcom molt llunyà. Ni prop fer-hi. Ledesma ens demostra que el narco és quelcom que tenim molt a prop -cal recordar de nou les paraules de Roberto Saviano sobre la neteja dels narco-euros a casa nostra?- i que, a més a més, pot ser objecte d'una magnífica recreació novel·lística on el més acollonant és que en tot moment el lector té la sensació no d'estar llegint ficció, sinó d'una realitat novel·lada.

     Estam al davant d'un gran llibre, no només pel que explica -la història de l'ascensió d'un noi de la Barceloneta fins a gran narco, primer aprenent amb el clan gitano dels Heredia i després amb el salt internacional colombiano-mexicà- sinó per com ho explica. Ledesma domina el ritme audiovisual, però quan cal es detura, explica allò que no veim als films, fa literatura de la bona però no renuncia a barrejar gèneres i quan cal posar-hi una mica de periodisme o d'assaig ho fa amb tota la normalitat del món. A través de la creació d'un gran personatge principal, el Julio, Ledesma basteix una cort infernal de luxe on destaca sobretot el personatge de John Claudio, per a mi la gran troballa de la novel·la. Ledesma té oida per als diàlegs, domina els registres i sobretot sap que la versemblança és la mare de la novel·la negra. Hi ha autor per estona. Narcolepsia és una joia i no només no deixarà que ningú s'adormi sinó que en un país que massa vegades és narcolèptic davant la bona literatura, suposarà una revolució. Tot és una qüestió de (poc, esperem) temps.

Narcolepsia.

Jordi Ledesma Álvarez.

Al Revés (2012)

353 pàgines.