diumenge, 27 de maig de 2012


Autor/s: Montserrat Serra

Tísner, centenari del gran polifacètic

Dilluns farà cent anys del naixement d'Avel·lí Artís Gener, Tísner · Diumenge li faran un homenatge particular, lingüístic i lúdic, impulsat per Màrius Serra i Oriol Comas
El dia 28 de maig de fa cent anys va néixer a Barcelona Avel·lí Artís Gener (1912-2000), conegut pel pseudònim Tísner (#Tisner,@artis_gener). Fou un personatge polifacètic: novel·lista, periodista, ninotaire, escenògraf, traductor, enigmista, publicitari, corrector de català, pintor, llibreter, home de compromís polític… Tísner va fer la guerra amb la República i el 1939 va haver d'exiliar-se, a Mèxic. De retorn a Catalunya, els anys seixanta, fou reconegut com a novel·lista i els seus mots encreuats en català de La Vanguardia el van fer popular. Quan va deixar aquests mots encreuats va passar el relleu a Màrius Serra, que és qui els fa des d'aleshores.
Tísner era un home-símbol, que enllaçava amb la Catalunya d'abans de la guerra, i per això fou un referent per a molts joves antifranquistes de la generació dels setanta i més endavant, que l'anaven a veure sovint a casa seva. Tísner, ja de gran, va abonar moltes iniciatives, d'índole diversa; per exemple, va apadrinar el projecte d'una versió catalana de l'Scrabble, proposat per Oriol Comas.
Màrius Serra i Oriol Comas, amb Miquel Sesé, són els impulsors d'un homenatge particular a Tísner: una partida simultània de Scrabble, amb quaranta dels millors jugadors de fa uns quants anys i d'ara. Serà diumenge, a les 11.00, al Palau Moja de Barcelona.

Reivindicar la seva literatura
Màrius Serra, verbívor: 'Al Tísner, li estic molt agraït i aprofito per reivindicar-lo sempre que puc, perquè és un personatge que ha quedat una mica desdibuixat en la cultura catalana. Probablement, pel fet de ser molt polièdric, i en aquest sentit m'hi sento molt identificat. Al Tísner, li dec la independència: em va fer hereu de la secció de mots encreuats en català de La Vanguardia, que volia dir un ingrés estable. De manera que vaig poder pensar en la professionalitat des de l'escriptura.' 
'Però, a més a més, el reivindico perquè em va fer vibrar amb la seva literatura. Crec que 'Paraules d'Opoton el Vell' i 'Les dues funcions del circ' haurien de figurar, totes dues, entre les millors novel·les del segle XX, escrites en català. I avui no hi ha aquesta percepció social d'ell com a autor. I, d'una altra banda, la seva actitud era meravellosa, perquè venint d'algú que havia passat la guerra i tot un exili, quan torna a aquesta societat en què el lema era 'salvem els mots', ell deia: 'Bé salvem-los, però ensalivem-los també.' Perquè aquesta dita espriuana es pot entendre com si digués "posem-los dins un armari, preservem-los, museïtzem la cultura catalana…", i si no fem ús d'aquests mots, es moriran, i difícilment tindran gens d'interès per a la gent jove.'
'Ell trempava, amb la gent jove. A casa seva, s'hi trobava tota la generació dels setanta, el Jaume Fuster, la Maria Antònia Oliver… Jo hi vaig anar a petar amb l'Oriol Comas: anàvem a jugar a Scrabble a casa el Tísner, i allà ens trobàvem amb en Pep Sala, que era jovenet i volia tocar la guitarra. El Tísner sempre tenia gent, i com més jove, millor. Això el vivificava.'

La primera partida de Scrabble en català fou l'any 1990 i la va apadrinar en Tísner
Oriol Comas, especialista en jocs: 'Vaig conèixer en Tísner l'any 1990. Pensava que calia editar l'Scrabble, aquest joc lingüístic, en català, que no hi era. I per convèncer el propietari que en tenia els drets en castellà, Manel Borràs (artífex de Juguetes Borrás), vaig pensar que calia tenir un bon padrí i organitzar un gran esdeveniment. Així que vaig demanar al Tísner si volia ser el padrí del joc. De seguida em va dir que sí. També vaig anar a veure el conseller d'Ensenyament d'aleshores, que era en Josep Laporta, que va resultar ser un admirador dels mots encreuats del Tísner, i també hi va donar suport.' 
'Manuel Borràs va tirar endavant l'edició del joc (es va morir el 14 de maig proppassat, i per això en l'acte de diumenge també li dedicarem un petit homenatge). Aleshores em vaig posar en contacte amb el Lluís de Yzaguirre, lingüista computacional, que era professor de la UB (avui ho és de la UPF), perquè analitzés la freqüència de cada lletra en la llengua catalana. El català té unes 600.000 paraules, que vol dir uns cinc milions de lletres. Amb això, va calcular quantes 'a', 'b', 'c'… hi havia. Va ser el primer estudi que establia la freqüència de les lletres per a fer la versió de Scrabble. Vam aplicar alguns factors de correcció i vam donar un valor a cada lletra. A diferència d'alguna altra llengua, vam incloure-hi la 'ç' (a França no la tenen), i la 'l·l' i la 'ny' com a lletres. Era una manera de prestigiar la versió catalana.'
'El Primer Campionat de Scrabble en Català es va fer el 26 de març de 1990, dins el Saló de l'Ensenyament. Va ser una partida duplicada dirigida per Tísner i per mi, en què van participar cinquanta parelles de nens d'escoles catalanes diverses. Van guanyar la Meritxell Bassols i el Joaquim Pascual, de Sant Celoni, que també van guanyar el segon campionat, el febrer del 1991, sota la direcció de Tisner, Màrius Serra i Oriol Comas.'
'Recordo també molt vivament que, el maig del 1991, en Tísner, en Màrius i jo vam participar en la Setena Trobada d'Escoles Mallorquines, organitzada a Artà per l'Obra Cultural Balear. Vam fer-hi modalitats de jocs de Scrabble diferents, com una gran partida subhastada i partides simultànies.'
'Diumenge, reproduirem amb els millors jugadors de Scrabble en català, els de fa vint anys i els d'ara, aquella primera partida simultània que va dirigir en Tísner.'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada