ENTRE TRAGO Y TRAGO

Julián Ibáñez (Santander, 1940) és un d'aquests tipus curiosos de la literatura negra espanyola. Viu a la Manxa dedicat a escriure i a pescar. I si pesca tan bé com escriu no deuen quedar peixos als rius de les Espanyes. L'editorial Al Revés va publicar el 2010 Entre trago y trago, una novel·la negra d'aquestes molt dures. Ibáñez domina, quan vol, l'aspresa del llenguatge, que es presenta com molts dels quilòmetres desolats i rostits pel sol a la Manxa, on la carretera nacional, els camions i els clubs-bordell de mala mort són l'escenari principal d'un llibre on es compren i venen drogues i es fan al·lucinants partides de cartes en les quals participen guàrdies civils amb mal perdre.
Ibáñez ens mostra una Espanya molt dura, on un cadàver a una sèquia té una importància molt relativa quan el que importa són els calers. Gitanes, negres, noies de l'est, són l'afegitó exòtic a una novel·la que destila mala bava i un llenguatge mesurat al mil·límetre, on cada frase és un cop de puny sense efectes vistosos però de resultats aclaparadors. Julián Ibáñez pesca i escriu, i no necessàriament en aquest ordre.