dijous, 15 de desembre del 2011

SOBRE L'OCUPACIÓ D'ONA MALLORCA

http://www.laveudemallorca.cat/article/322/Una%20ocupaci%C3%B3%20simb%C3%B2lica/


Una ocupació simbòlica

Després de l’abandó decisiu dels partits polítics –inclòs aquells que estan a l’oposició i que sembla ser que només tenen un primer objectiu marcat, que és fer les tradicionals lluites fraticides en lloc de fer una reflexió profunda sobre per què han fracassat a les eleccions- i de les institucions del poder, governades pels genocides culturals, només la societat civil pot salvar el que queda d’aquesta païssa. L’acte d’ocupació dels estudis d’Ona Mallorca va ser molt més que un minut i mig d’emissió en directe d’una tertúlia exprés, va ser un acte simbòlic que al meu entendre ha marcat un punt d’inflexió i una advertència a tots aquells que ens volen aniquilats: “estam farts de voltros”. L’expressió ho diu tot, ara hem arribat al punt que qualsevol petita acció de (des) govern, especialment del Consell de Mallorca, ens fa tal basarda que només és comparable amb un agre rot de frenadol. Així d’urticant és la política del genocidi.
            L’ocupació d’Ona va ser un símbol perquè ha estat la societat civil la que ha emprès una acció no violenta però a la vegada ferma de reivindicació de la llibertat d’expressió. Cada vegada que es tanca un mitjà de comunicació els ciutadans perdem una manera de pensar, un enfocament. Els companys de la ràdio i televisió de Mallorca han estat molt valents durant els anys de vida i han complert amb escreix el codi deontològic i de bones pràctiques del periodisme: informar, formar i entretenir. I ho han fet exactament en aquestes proporcions, no com fan la majoria de televisions d’aquesta monarquia en descomposició, que es dediquen bàsicament a desinformar i a provocar l’arcada en la major part de la seva graella (i de vegades, poques, també a entretenir). I parlo de televisions perquè, en general, a la ràdio s’ha mantingut molt més el nivell de qualitat (després es pot estar d’acord o no en el fons, però aquest ja és un altre tema).
            Doncs bé, resulta que la societat civil de Mallorca, o com a mínim una part de la societat civil –on són les accions polítiques dels nostres representants, on són les denúncies per acomiadament il·legal, les accions a la Unió Europea, les...? (prou, és la seva feina, no la meva)- ha decidit que ja n’hi ha prou d’aquest cantet. I ho ha fet molt bé, amb una ocupació simbòlica. Necessitam recuperar els símbols. Els nazis cremaven llibres a la foguera i en van fer un símbol. Una gernació va resistir contra aquest feixisme. Ara hi ha un nou feixisme embolcallat de democràcia que priva de maneres de pensar. Ha passat a Mallorca i ha passat a l’Hospitalet, i passarà a més llocs amb l’excusa de la crisi. La voluntat és impedir el periodisme. La voluntat és imposar el pensament únic. Sembla que ens queda una dura època de resistència. Però no ho dubteu, al final els bons sempre vencen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada