diumenge, 11 de desembre de 2011

NOVETAT EDITORIAL

Barrera, cara a cara amb Cambó

El republicà Heribert Barrera (1917-2011) fa la semblança del líder de la monàrquica Lliga en un llibre pòstum molt ben escrit de prop de mil planes

No és una biografia sinó un llibre polític amb episodis històrics

A més de ser el gran llibre polític de la temporada, és una notícia: Heribert Barrera, el republicà del morro fort, el líder d'ERC durant molts anys, escriu prop de mil pàgines sobre Francesc Cambó, el líder del partit monàrquic català contrari, la Lliga. I ho fa no per criticar el personatge, o no només per criticar-lo. Quan s'escriuen mil planes sobre algú és que aquest algú té una significació i un interès molt vius per a l'autor que les omple. El llibre es titula Cambó i l'ha publicat Dèria.
El Cambó d'Heribert Barrera no és una biografia, ni ho pretén, tot i que el final queda una mica tallat en sec i els lectors agrairíem que anés més enllà en el temps i se'ns expliqués el final del Cambó home. No és tampoc un llibre d'història o, millor dit, el d'un historiador. Barrera renuncia a aquest paper i ell mateix diu que és un llibre fet a base d'altres llibres: les nombroses biografies, apunts i comentaris que sobre Cambó s'han publicat. Amb aquest material, que inclou, com no podia ser d'altra manera, les valuoses però un bon xic egocèntriques, altisonants i de vegades insuportables Memòries del mateix Cambó o el llibre que li va dedicar Josep Pla, Barrera basteix un llibre polític. Narratiu, proper al retrat biogràfic, però bàsicament polític. Diguem-ho ara per si se'ns oblidés: el llibre està molt ben documentat, està molt i molt ben escrit i es llegeix com un llamp, i, com és lògic tractant-se de Barrera i de Cambó cara a cara, està ple d'intencions.
La paraula que més surt en el llibre és fracàs. Per Barrera, Cambó va fracassar en gairebé totes les empreses polítiques que va encetar. Principalment, pensant-se que podria regenerar Espanya i que aquesta regeneració beneficiaria Catalunya. Barrera, que és un senyor, no parla de Jordi Pujol ni de Miquel Roca, però la crítica als que volen regenerar i educar Espanya o fer-hi pedagogia hi és implícita, operació reformista inclosa. També va fracassar Cambó, per Barrera, en la construcció de Catalunya, mèrit que l'autor atribueix a Enric Prat de la Riba, l'home que surt més ben parat de tots juntament, és clar, amb Macià. Va fracassar també en la voluntat de salvar la monarquia quan la República ja era inevitable. De totes maneres, respecte. El republicà Barrera manifesta un gran respecte a Cambó, fins al punt que cap al final blasma aquells que en la proclamació de la República van sortir al carrer cridant “Visca Macià, mori Cambó”. “El crit era injust i lamentable, ignorava els grans serveis que Cambó havia prestat a Catalunya i indicava una immaduresa política inquietant.” Aquestes paraules degudes a un republicà de pedra picada són l'exacta mesura del to del llibre. Barrera, mort aquest any, dóna amb aquest llibre pòstum una mostra de la seva categoria humana i intel·lectual.
Cambó és altres coses. Conté lliçons d'alta política, a càrrec de Cambó o de Barrera, que farien profit als que es volen introduir en aquesta feina de servei públic, si el llegissin. I després, hi ha uns quants episodis escrits amb mà mestra i claredat expositiva. Un, la narració de la Setmana Tràgica, que inclou el millor retrat de Ferrer i Guàrdia. L'altre, l'adveniment de la República. I per acabar, els fets del 6 d'octubre. Aquí Barrera critica a qui ha de criticar, tot i ser dels seus, i presenta un dibuix de Lluís Companys que si és ple de comprensió ho és també dels retrets que Barrera, home inflexible i de principis, creu que són del cas.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada