EL LLIBRE DE LA SETMANA
Celebració i elegia
Un cambrer baixet amb una ferma voluntat de prosperar viu un seguit de peripècies fantàstiques que el duen a treballar en el mític Hotel París de Praga, rebre les lliçons d'un maîtreque ho sap tot perquè va servir el rei d'Anglaterra, servir ell a l'emperador d'Etiòpia, casar-se amb una infermera petita, tendra i nazi, treballar per als amos en una factoria de nadons de pura raça ària, ser confós amb un membre de la resistència i torturat per la Gestapo, esdevenir milionari i director d'un hotel meravellós, per acabar d'adobacamins en una carretera abandonada, amb la sola companyia d'un cavall, una cabra i un gat i les esporàdiques visites dels companys de taverna d'un poble veí, que el prenen per boig i als quals els narra la seva alliçonadora biografia, com ho fa ara amb nosaltres, desconeguts confidents d'aquesta èbria i populosa allau de records.
Aquesta apressada sinopsi a penes pot donar idea de la fascinadora meravella que és aquesta obra mestra de la literatura txeca, del seu humor fantàstic -que inclou una de les pàgines més superbament hilarants de la narrativa del segle XX: l'àpat pantagruèlic de l'emperador etíop Haile Selassie- i de la seva insòlita poesia, exultant i grotesca, tendra i vital, i alhora plena d'una tristesa desolada i una pietat ecumènica.
Bohumil Hrabal va escriure Jo he servit el rei d'Anglaterra als anys 70 del segle passat, i es va publicar de manera semiclandestina el 1983. El 1989 Monika Zgustova en va fer una traducció esplèndida al català per a Destino. Aquesta traducció, amb lleugers retocs, és la que ara reedita Proa per a sort dels lectors. La versió catalana manté intacta la insòlita irrisió, l'atmosfera onírica, la intensitat evocadora i la desesperada tendresa que amaren el llibre.
El narrador, Jan Dité, o Herr Dittie, és un murri afable que lluita aferrissadament per ser tingut en compte per un món que admira i que, una vegada i una altra, li nega els mèrits o ni tan sols el veu. I, amb tot, coneix l'amor i l'èxit, però en cadascun dels seus cops de sort nia el desastre que desfarà les seves il·lusions en el mateix moment que creu palpar-les. Així, aquesta mirada des de baix, alhora ingènua i múrria, enlluernada i hiperbòlica, es va tenyint d'una profunda i desencisada comprensió. Com més renuncia al món exuberant que estima i que el menysprea, millor el copsa. Al davant nostre desfila la tènue memòria austrohongaresa dels valsos ran de bosc, la Txecoslovàquia alegre i industriosa de la república de Masaryk, el país humiliat per la Wehrmacht, l'expulsió dels alemanys del territori i, finalment, la instauració d'una nova dictadura, sota la qual la vida continua, els milionaris celebren festes clandestines als camps de concentració i les obreres represaliades aprenen poesia i fan sospirar el nostre narrador, encara tan sensible a la bellesa com quan, de jovenet, va descobrir aquest miracle en un reservat del seu precoç Paradís. Tot passa a velocitat vertiginosa, és bulliciós i acolorit i absurd, i al final deixa un regust de cendra que costa empassar-se.
Jo he servit el rei d'Anglaterraés un bildungsroman paròdic, joiosament embogit i alhora asprament lúcid, una farsa grotesca que inclou una celebració de la vida tal com és, amb llums i ombres, assoliments i pèrdues, ambició i recança, i també un itinerari cap a la saviesa i el renunciament. Però sobretot és una tenaç declaració d'amor a tot el que hi ha d'humà en l'humà. Un amor que ens pot corprendre amb la tumultuosa ansietat del sexe i dels diners, amb la recerca del poble de Lidice, anihilat per les SS, amb la ferida dignitat del poble txec o amb el dolor de les cases dels alemanys expulsats, que ja només habiten les ombres dels miralls (un assumpte que encara és tabú a Txèquia i al qual Hrabal dóna veu amb una compassió de veritat universal). Així, aquesta vasta paròdia que és Jo he servit el rei d'Anglaterra esdevé un indesmaiable càntic d'afirmació de la vida i una torbadora elegia, amarga i sàvia, just abans del comiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada