divendres, 9 de desembre de 2011

NAUTILUS

Avui que sembla que ha arribat l'hivern a Lisboa, un conte de "El Dia de l'Alliberament" que deu tenir uns 8 o 9 anys

Nautilus
     Les volves grises de neu comencen a colpejar amb força els vidres de les cases baixes del barri residencial de Copenhague. A l'interior de la llar el fred ni tan sols es nota. El termostat està preparat per a garantir una temperatura estable de vint graus que fa oblidar les inclemències de l'exterior.
     A l'home que deambula per la biblioteca això no li importa gens. Fa anys que està acostumat a aquell nivell de vida, i ja no li ve de nou.
     Camina amb una certa pressa de cap a la cambra de bany. Avui ha decidit passar-ho en gran. Comença a fer rajar l'aigua calenta. Des de la finestra contempla el carrer buit del barri residencial per a nous rics on viu.
     Està cansat de la feina, però sap que avui ho passarà bé. Ja ho té tot preparat, perquè fa dos dies que hi pensa. Ha suspès el tradicional matx de tennis que, d'altra banda, no haurien pogut jugar per mor de la neu, i ha decidit dedicar-se un dia a si mateix, als seus passatemps preferits.
      Quan la banyera rodona és ben plena fa una darrera visita a la biblioteca. Del moble bar treu una botella de whisky del bó, una glaçonera i un tassó de cristall de roca.
     Després agafa les maquetes dels vaixells de guerra de la col·lecció familiar, les fica dins la banyera i comença a jugar com quan era petit mentre les bombolles de la jacuzzi es converteixen en ones de proporcions gegantines per a les fràgils embarcacions.
     Mentre es va entonant comença a donar-li més emoció a aquella batalla on les goletes pateixen els efectes devastadors dels canons d'altres naus igualment controlades per un sol cervell totpoderós que gaudeix veient patir els mariners en miniatura.
     Bona part del whisky ja ocupa el seu estómac, tot i que els resultats més obvis es noten en el cervell, que es va embullant més i més. A poc a poc l'aigua s'ha anat refredant i aquesta gelor el despabila una mica.
     Du les mans arruades de tant d'estar en remull, però això no li impedeix emprendre una masturbació llarga i rovellada. Acaba anant a cercar una revista pornogràfica, perquè el whisky li impedeix concentrar-se de memòria, en cap dels seus objectes de desig.
     Així, tenint al davant les sines núbils de les noies adolescents que surten a les revistes especialitzades que compra es pot concentar millor en la feina que es du entremans. Acompanya l'orgasme amb una nova glopada del brou escocès i decideix divertir-se una mica més.
     Cerca la guia telefònica. Quan té el telèfon de Salvament Marítim el marca de forma apressada. Ara haurà de fer un gran esforç per tal que la veu no sembli pastosa ni alcoholitzada. Sap que serà difícil, però que aquesta és l'única manera de que li facin cas.
     A l'altre costat del telèfon sent la veu d'un home jove. Li suposa no més de trenta anys. Les nits ferésteques no són tan agradables com perquè siguin les al·lotes guapes les que facin guàrdia. I ell sap que hi ha al·lotes guapes al Servei de Rescat perquè coneix perfectament la casa.
-Servei de Rescat de Salvament Marítim, digui?
-Som el capità Roald Andersen, de la nau Nautilus, necessitam ajut urgent, ens trobam al mig de la tempesta sense arboradura ni bateria. Ens estam comunicant des d'un mòbil, la ràdio no funciona, necessitam ajut urgent, ens estam enfonsant.
-Digui la seva posició, capità Andersen, sap la seva posició?
-Som a unes deu milles al nord del port de Copenhaguen, però no ho puc verificar.
-Què els ha passat?
-La tempesta és molt forta, una de les onades ens ha arrabassat el pal i ens ha obert una via d'aigua, ens afonam, enviï qualqú.
     L'home atura el seu telèfon mòbil. Per donar més realitat a l'assumpte ha instal·lat al compacte una d'aquelles obres New Age que es dediquen a reproduir el renou de la natura. Són d'allò més relaxant, però ara una gernació es deu estar mobilitzant per sortir a la recerca del Nautilus. Mentre espera continua pegant glopades llargues i agres a la beguda que s'agombola en el tassó de cristall de roca.
     Fa una nova telefonada a un periodista que coneix des de fa anys.
-Agnus?
-Home Christian, com estàs?
-Molt bé, escolta. Un amic m'ha informat que en passa alquna de grossa al Port. Es veu que a Salvament Marítim l'han informat que hi ha una nau que es nega i que ha llançat un SOS a través d'un mòbil. Te telefon per si pot interessar-te.
-És clar que si, gràcies Christian.
-De res.
     En deu minuts s'ha muntat un rebombori de collons de mico que ha sorprès a tothom. La premsa, les càmeres de televisió. Tothom té les seves fonts. El segon canal fins i tot comença a emetre en directe des del Moll, tot i que la neu és arrossegada pel vent convertida en ventisca i la nit ha caigut ja sobre la ciutat.
      A les oficines de Salvament Marítim es rep una nova telefonada.
-La situació és desesperada. He perdut tots els meus homes al vaixell en mig de la tempesta, això no hi ha qui ho guanyi, ni tan sols puc inflar el bot salvavides.
-No se preocupi, que venim de cap aquí.
     Els darrers experts pugen a l'helicòpter, les llanxes ràpides ja han sortit fa estona.
     L'home apura la botella de whisky i comença a riure sol sobre el sofà. Una senyora el se mira, des de la finestra del xalet del davant. Mai no havia passat res que el tragués de la seva compostura, i per això aquell canvi sobtat sorpren tant la mestressa de casa que continua espiant.
     A poc a poc l'helicòpter s'acosta de cap a l'àrea descrita pel Christian per telèfon.
     Efectivament, allà, fent senyes desesperades hi ha el capità del Nautilus, Roald Andersen, que malda per mantenir-se en peu sobre la coberta. Les ones han arrabassat els pals dels seu vaixell, que de cada vegada està més enfonsant.
-Ara baixam, capità.
-Gràcies a Déu.
     Quan les pantalles de les llars reflecteixen l'arribada al port del capità Andersen, el Christian està que ni s'ho creu.
      "Però si no pot ser, si som jo el que s'ha inventat tota aquesta històiria. Què m'estarà passant?" En una altra casa, més càlida, a Mallorca, un home acaba d'escriure la història d'un danès gat que es munta una història fantàstica per passar-ho d'allò més bé a costa dels membres del Servei de Rescat de Salvament Marítim. És de nit, el 8 de febrer, i al mig del Bàltic el Nautilus s'enfonsa sense remissió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada